Rut Carandell

Barcelona · La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell (Barcelona 1966), creu que el moviment independentista no s'ha d'articular amb estructures rígides ni al voltant d'un sol partit. Al contrari, per tal de tenir èxit, proposa buscar complicitats amb el màxim d'organitzacions. La coalició entre Reagrupament i Esquerra Republicana a les properes eleccions municipals a Barcelona n'és un exemple. Però no l'únic. En altres poblacions faran llistes amb Convergència o les CUP i tot, plegat, afirma, serà un experiment. A partir de llavors, la formació, que no va aconseguir representació al Parlament de Catalunya, fixarà la ruta i l'estratègia a seguir en una assemblea  a finals de la primavera. El partit no ha aconseguit representació al Parlament, i per això Carandell creu que les estratègies s'han de reformular.

Com ha estat fins ara l'experiència de Reagrupament?
Molt vital, perquè ens hem trobat un conjunt de gent a través de les noves tecnologies, per internet, i hem construït una espècie de xarxa. Reagrupament, el nom, ha servit per definir unes quantes persones que estàvem dins un partit. Però ara ja no hi té res a veure. A Reagrupament, a banda d'Esquerra Republicana, hi ha persones de Convergència, ICV o del PSAN. I el més important és que el 80% de les persones que el conformen mai havien estat a cap partit polític. s un moviment al voltant d'una associació que prioritza el treball cap a la independència, per damunt de qualsevol visió de dretes o esquerres.

S'han aconseguit els objectius?
L'objectiu era treure representació a les eleccions al Parlament per tenir-hi veu. En quan a resultats electorals el balanç no és bo, però en quan a resultats polítics sí que ho és. Perquè tots aquells debats que nosaltres plantejàvem han traspassat a la societat, i alguns partits polítics els han incorporat. També han sorgit forces polítiques que ens han copiat al 100%. Ara bé, hi ha un espai en el que ningú hi ha entrat i és el tema de la regeneració política; Reagrupament planteja la independència com una manera d'avançar cap un estat millor i una democràcia de més qualitat. En aquest sentit, encara podem ser un revulsiu per la política catalana.
Han sorgit forces polítiques que ens han copiat al 100%
Com s'ha produït el pacte entre ERC i Reagrupament per concórrer junts a les eleccions municipals a Barcelona?
Es van fixar 5 principis bàsics: Pensar una Barcelona com a capital de Catalunya, visió independentista municipal, crear un tercer espai diferent del què hi ha ara al municipi, enfocar la despesa pública en les necessitats dels ciutadans i buscar com hauria de caminar de coalició i prendre les decisions. Hem trobat una postura de total respecte i col·laboració per poder treballar plegats. Però això és sols a nivell local. En aquestes eleccions, depèn de a quins municipis, hem rebut propostes per fer coalicions, però són amb una clau local diferent en cadascun. En alguns amb Esquerra i en d'altres amb Convergència, les CUP, o moviments associatius.

Com acordareu les llistes a Barcelona?
A Reagrupament ara hem de fer un procés intern que esculli el candidat al número 4 de la llista. Ocuparem un 20% de la llista, i tenim fins al 30 de març per decidir-ho. Alhora, treballarem el programa amb ERC.

Seria candidata?
No, em vaig presentar a les eleccions al Parlament i un no pot ser candidat etern a tot.

La coalició anirà més enllà de les eleccions municipals?
A Reagrupament estem pendents de celebrar una assemblea a finals de la primavera on decidirem i revisarem l'estratègia que vam adoptar ara fa un any. Aquesta passava per presentar-nos al Parlament de Catalunya i tenir representació, i un cop havent vist el que ha passat, els objectius més tàctics ens els hauríem de replantejar. Tenim ganes de treballar des de Reagrupament i en tot cas, el que és segur és que no coincidirem mai tots, però treballarem sempre per aconseguir el màxim d'adhesions. Un no plega al principi, per tenir èxit ho has d'intentar molts cops.

En una entrevista, Joan Carretero va dir que és ERC qui ha de liderar el moviment independentista.
El que constatava és que després de les eleccions al Parlament, Esquerra és el partit independentista amb més bons resultats. En aquest sentit, qui té la paella pel mànec per poder aconseguir un front independentista conjunt és ERC, si vol exercir aquest lideratge, clar. Però això depèn d'ells, i si no ho fa continuarem com fins ara, cadascú defensant la seva visió d'aquest camí.
No seré candidata, em vaig presentar a les eleccions al Parlament i un no pot ser candidat etern a tot
Quina opinió li mereix el nou govern?
Haurà de gestionar una realitat més complexa del que es presentava, tocarà administrar una caixa buida i moltes necessitats. Tampoc és un govern que aporti coses bones, la immensa majoria dels consellers ja ho havien estat abans i no hi ha ni grans fitxatges. O canvia molt l'expectativa o ens quedarem en la mediocritat del darrer govern de Convergència, que no va aportar res a la història d'aquest país.

En l'àmbit de la seguretat és positiu el canvi de Joan Saura per Felip Puig?
En la política de Joan Saura hi va haver coses en les que no hi vaig estar d'acord, va ser un conseller sense visió de país. No va potenciar ni dotar de recursos adequats als mossos d'esquadra i per Catalunya és bàsica una policia al màxim de ben preparada, equipada i valorada pels ciutadans. Tampoc em va agradar que anés a alguna manifestació, va barrejar massa la política amb la gestió del departament.

Què en queda de l'Estatut?
Un mal record. s una bona eina però per una situació transitòria. L'Estatut va fer creure a la gent que encara podíem ser amos del nostre destí, tot i que era molt poc ambiciós. Ara el que en queda és una frustració. S'ha vist que l'estat espanyol té total impunitat per retallar les competències de Catalunya, i ho farà constantment en llengua i l'educació. Estem en una situació de recessió a tots els nivells.

Quina és l'estratègia per aconseguir la independència?
Hi ha moltes vies noves obertes, la via de Kosovo pot ser exemplificadora, però crec que el que estem veient aquests dies al nord d'Àfrica és que quan hi ha els ciutadans per davant, els polítics i les institucions internacionals ho acaben validant i trobant el desenllaç jurídic i polític adequat. Si els ciutadans no es mouen, no hi ha res a fer.
O canvia molt l'expectativa o ens quedarem en la mediocritat del darrer govern de Convergència
Amb les consultes s'ha creat un marc d'actuació ampli. Hi haurà continuïtat després del 10 d'abril?
El procés de consultes ja fa mesos que dura i és per dir-li a l'estat que hi ha una altre democràcia, la dels ciutadans. Tot i que hi ha hagut polítics que les hagin intentat capitalitzar: Recordo a López Tena i Uriel Bertran barallant-se en públic per qui ho havia fet millor. Malgrat tot, hem de continuar treballant. A Barcelona el 10 d'abril serà un èxit perquè s'han vist moltes experiències en altres poblacions. Potser arriba un pèl tard, però pel número de persones que hi estan participant en el procés segurament superarem, com a mínim, els votants en el referèndum de la Diagonal.

Solidaritat Catalana tindrà un llarg recorregut?
No ho sé. Per tal que tingui èxit el moviment independentista ha de ser això, un moviment i no s'ha d'articular com un partit en el sentit convencional, ni amb estructures massa rígides. Tothom s'hi ha de poder sentir acollit i ha de buscar coalicions i complicitats amb el màxim d'organitzacions. Les eleccions municipals poden ser un bon experiment per comprovar tot això i posar-ho en pràctica.

Què en pensa dels intel·lectuals socialistes? Hi ha la possibilitat que el PSC es converteixi en un veritable partit catalanista?
Crec que el PSC té moltes ànimes, i que l'ànima catalanista és una d'elles. Les primàries a Barcelona són un primer tast per veure si realment l'aparell és tan fort o si hi ha més possibilitats per l'expressió de la gent. Però el nacionalisme o el federalisme ja no serveix, s'ha de treballar per l'independentisme i aquesta ànima encara no l'he vist.