José Zaragoza (Molins de Rei, 1961) és secretari d'Organització i Finances del Partit Socialista de Catalunya (PSC). També és el responsable de les campanyes electorals dels socialistes des del 2004. En l'entrevista, Zaragoza analitza el resultat del PSC a les eleccions generals del 9 de març. Els socialistes catalans van obtenir 25 diputats i el primer secretari del PSC, José Montilla, va assegurar que seran "més decisius que mai". Tot i això, Zaragoza precisa que els preocupa més el desplegament de l'Estatut o un bon model de finançament, que tenir ministres al Govern espanyol. El dirigent socialista també assegura que l'Executiu català no perilla, malgrat la davallada dels seus socis de govern.
Rodalies inoperativa durant dies, Barcelona uns quants dies sense llum, el Tren de Gran Velocitat no arriba a la data prevista... Però el president del Govern espanyol i candidat del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero, obté 25 diputats a Catalunya. El "català emprenyat" s'ha esfumat?
No es pot confondre la part amb el tot. Hi ha hagut problemes, però amb Zapatero s'ha començat un camí en positiu: s'ha aturat el transvasament de l'Ebre, s'ha reformat l'Estatut... Després d'haver suportat durant vuit anys el govern del Partit Popular (PP), els catalans han demostrat que prefereixen continuar amb el govern socialista.
Però el mateix president de la Generalitat, José Montilla, va parlar, només fa uns mesos, de la desafecció de Catalunya vers Espanya...
El PP havia fet una estratègia crispada que havia generat malestar i s'havia de reaccionar. En aquest sentit, Zapatero és el primer president espanyol que ha plantejat una fórmula més còmode per millorar les relacions entre Catalunya i Espanya: reformar l'Estatut, negociar un bon sistema de finançament i invertir més en infraestructures.
"Si tu no hi vas, ells tornen". Han utilitzat l'argument de la por...
Qualsevol acció democràtica és l'elecció entre diverses ofertes. Avisàvem que s'escollia entre el candidat del PSOE i el del PP. José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy eren els únics aspirants a presidir el govern espanyol. Això és el que es decidia el 9 de març.
Però han governat durant quatre anys. No tenien motius més potents per convèncer l'electorat?
La nostra campanya era la "Catalunya optimista". Eren propostes clares i concretes: la devolució dels 400 euros, les inversions en infraestructures... Volíem transmetre la idea que sempre que Catalunya s'ha plantejat reptes, treballant i amb voluntat, els ha aconseguit. És la Catalunya optimista. Però, alhora, havíem de remarcar que els ciutadans elegien si volien continuar amb el govern socialista o si volien que tornés el PP al poder.
Aquesta estratègia ha perjudicat als seus socis a l'Executiu català?
Un 45% dels catalans ha apostat per Zapatero. El problema d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV - EUiA), però també de Convergència i Unió (CiU), és que van fer campanya contra Zapatero, en lloc de plantar cara al PP. I els ciutadans han escollit directament el candidat socialista.
La davallada dels socis de Govern fa perillar el Tripartit?
Això s'hauria de preguntar a Esquerra i ICV-EUiA. Els dos partits han assegurat que el seu compromís en l'Executiu és producte del resultat de les eleccions al Parlament. Hi ha un majoria d'esquerres sòlida i un pacte de govern signat.
Però vostè sap que un congrés d'Esquerra, en la mesura que és assembleari, és imprevisible...
Els dos dirigents que es disputen el lideratge del partit republicà, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, defensen la continuïtat al Govern català.
"El Tripartit no perilla, ERC i ICV - EUiA han assegurat que el seu compromís amb el Govern és producte del resultat de les eleccions al Parlament"
Amb 25 diputats, el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, va dir durant la nit electoral que seran "més decisius que mai". Quants ministeris exigiran?
L'important per Catalunya no són els ministeris, sinó les decisions polítiques. Als socialistes catalans ens interessa desplegar l'Estatut, aconseguir un bon sistema de finançament i més inversions en infraestructures. Ens preocupen més aquests reptes que dirigir ministeris. Tenir ministres només interessa al sucursalisme de CiU.
A més de Carme Chacón, sonen els noms de David Vegara i Celestino Corbacho...
El PSC sempre ha tingut una gran quantitat de persones qualificades amb responsabilitat de govern. Ho hem demostrat en l'àmbit municipal, a les administracions autonòmiques i a l'Executiu espanyol. Però reitero que el nostre objectiu final és que s'aprovin polítiques concretes. Per exemple, més enllà de qui sigui el ministre de Medi Ambient, el que ens interessa és que s'hagi derogat els transvasament de l'Ebre. I també pensem que la continuïtat de Pedro Solbes en el ministeri d'Economia seria bo per a les empreses catalanes.
"Tenir ministres només interessa al sucursalisme de CiU"
En tot cas, Joan Clos seguirà com a ministre?
No en tinc ni idea, això s'hauria de preguntar al president Zapatero. Tenim molta gent preparada. Però repeteixo que com a partit que defensa els interessos de Catalunya el que ens interessa és que tirin endavant els reptes importants pel país.
Des del PSC, com veurien un pacte estable PSOE - CiU?
En l'última legislatura hem pactat amb totes les formacions polítiques. Som un partit moderat amb voluntat de pactar tot allò que es pugui. Però qui té el problema és la federació nacionalista. Sembla que Josep Antoni Duran i Lleida és partidari d'un pacte, mentre que Artur Mas no ho té tan clar.
En tot cas, li aniria bé al PSC per a neutralitzar el paper de CiU al Parlament...
Això seria problema de la coalició nacionalista. El Parlament és sobirà i hi ha una majoria estable i sòlida.
En campanya electoral, Carme Chacón va assegurar que els diputats del PSC trencarien la disciplina de vot amb el PSOE si fos necessari. Seran capaços de plantar-se a Madrid?
Si pensem que algun acord no beneficia o no li convé a Catalunya, no ho dubtin. Som pactistes i sempre hem buscat acords. D'aquesta manera, hem aconseguit que els socialistes de tot l'Estat votessin en contra del transvasament de l'Ebre. És fàcil votar-ho des de Catalunya, però és més difícil que un diputat de Múrcia hi doni suport. El PSC ho ha aconseguit. I el mateix ha passat amb el retorn dels Papers de Salamanca.
"Si pensem que algun acord no beneficia o no li convé a Catalunya, trencarem la disciplina de vot amb el PSOE"
Antoni Castells, Montserrat Tura, Marina Geli... el sector més catalanista del PSC on eren durant la campanya?
José Zaragoza també forma part del sector catalanista. Formem part de la mateixa direcció i hem votat junts les mateixes resolucions. Defensem les mateixes posicions. No hi ha diferències polítiques entre Antoni Castells i José Zaragoza. I com a director de campanya puc assegurar que hi han participat.