Oriol Amorós (Barcelona, 1970) és secretari per a la Immigració. En l’entrevista, assegura que trobaran una fórmula que no suposi la segregació dels estudiants, després que el conseller d’Educació, Ernest Maragall, anunciés la creació de centres especials pels alumnes immigrants que arribin a mig curs. Així mateix, Amorós fa un balanç positiu del desplegament de l’Estatut en matèria d’immigració. També repassa els principals projectes de la secretaria: el Pla Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida.

- Un eslògan de Convergència i Unió diu “La gent no se’n va del seu país per ganes, sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom”. Tenen raó?

- Parteix d’una anàlisi erròni. Els nouvinguts vénen perquè el nostre mercat de treball els ha reclamat. Si només fos per la diferència de renda, anirien a països més rics. I no és una qüestió de millor seguretat en les fronteres perquè amb l’espai Schengen tots els estats que en formem part tenim els mateixos controls. Per tant, la diferència de rendes és condició necessària,

però no suficient. El flux migratori també es produeix per la demanda de treball i les expectatives del país de destí. Per això també han vingut professionals amb una alta qualificació. Per exemple, a Catalunya un 15% dels metges són estrangers. Els tenim perquè els hem demanat. Per tant, la premissa d’anàlisi és incorrecta.

“El desenvolupament de l’Estatut en la matèria d’immigració ha anat molt bé”

- Però a Catalunya no hi cap tothom?

- No és una qüestió de quants n’hi caben, sinó del ritme migratori. Si no haguéssim tingut cap flux migratori des del 1900, segurament a Catalunya ara seriem escassament dos milions de persones. L’important és que les onades migratòries es produeixin en més temps. En els últims anys hi ha hagut un fort creixement de manera desendreçada i amb unes lleis que no havien previst aquest increment d’ocupació. Per tant, aquells que donaven suport al Govern espanyol quan es va produir la màxima entrada d’immigració irregular, haurien de ser una mica més prudents en fer determinades afirmacions.

- El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha anunciat que a partir del curs vinent es crearan centres especials pels alumnes immigrants que arribin a mig curs. Com ho valora?

- Crec que no es faran equipaments separats pels estudiants nouvinguts que arribin un cop començat el curs. El conseller, com nosaltres, està preocupat per la matrícula viva. Hem d’analitzar com en millorem la gestió sense que afecti el funcionament de les aules ordinàries. El que proposa i farà el departament d’Educació és reforçar les aules acollida i els plans d’entorn. Almenys, per la informació que disposo, el que es parla és si aquestes experiències es poden implantar de manera diferent a Reus i Vic.

“Construirem un model de cultura pública comuna que tindrà com a base central la cultura i la llengua catalana”

 - En tot cas, la proposta del conseller Maragall suposaria una segregació d’alumnes?

- Trobarem una fórmula que en cap cas provoqui la separació dels estudiants. En cap cas, els alumnes que arribin a mig curs estaran sense tenir un altre referent educatiu que alumnes amb la mateixa situació. A Reus, ja s’està parlant que aquests equipaments s’ubiquin dins dels mateixos centres educatius. Per tant, seria el mateix o molt similar a les aules d’acollida. I a Vic, s’anirà pel mateix camí.

- Han expressat la seva opinió al conseller Maragall?

- És un projecte que s’està definit i penso que, en el resultat final, Educació i Immigració segur que estarem plenament d’acord.

- En l’última Comissió Bilateral Estat-Generalitat es van acordar competències en immigració. En què s’avançarà?

 - En faig una valoració positiva en termes relatius. En relació a l’Estatut que es va aprovar el balanç és positiu. Tot i això, respecte el que necessita Catalunya, no n’hi ha prou. Però és cert que el desenvolupament de l’Estatut en la matèria d’immigració ha anat molt bé. No hem aconseguit tot el que volem, però tenim tot el que l’Estatut determina en immigració.

- Què estableix?

- Dictamina que Catalunya gestionarà les autoritzacions inicials de treball. Això significa que el tràmit de l’empresari que sol·licita un treballador a la subdelegació del Govern espanyol a partir d’ara ho faci a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya. La gestió serà molt més propera. Tot i això, no ens permetrà que la persona nouvinguda quan arribés aquí i fes un canvi o renovació del permís de treball, en lloc d’anar a la subdelegació del Govern, anés a una institució que li parlés en català i l’atengués amablement. Però, de moment, és una primera passa per començar el camí.

- Quan es començarà a gestionar?

- Tenim l’acord de traspàs, però falta tancar la valoració. Esperem que d’aquí un any comencem a administrar-ho.

- Un dels objectius de la secretaria és el Pacte Nacional per a la Immigració. La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va assegurar que la signatura del pacte seria el setembre vinent. En quina fase es troba?

 - Ens trobem dins les previsions. Hem acabat les dues primeres etapes. La inicial era un estudi i diagnosi intern per plantejar els temes a tractar i, després, s’ha fet una fase consultiva d’experts. Ara obrim una primera negociació amb als agents signants del pacte -partits polítics, agents econòmics, entitats i municipis. Passada aquesta primera tanda de reunions, obrirem una període de participació. I, finalment, tornarem a reunir-nos amb els agents signants.

 - Què aportarà?

- Totes les enquestes mostren la preocupació dels ciutadans per la immigració. Crec que la gent demana tres coses i el pacte hi ha de donar resposta. Primer, reclamen fluxos migratoris endreçats perquè sinó consideren que es generen situacions d’exclusió social. Alhora, exigeixen que no es competeixi pels serveis públic. I, evidentment, també demanen integració. Desitgen viure en una societat diversa i no en una diversitat de societats. Per tant, volen que construïm una cultura pública comuna. El pacte donarà resposta a aquestes tres peticions ciutadanes.

“La Llei d’Acollida crearà un servei perquè els nouvinguts puguin moure’s amb més llibertat”

- En què es concretaran aquestes demandes?

- Fent propostes per la gestió dels fluxos, especialment, en l’àmbit del mercat treball per la incidència que té. Plantejarem iniciatives sobre la redimensió que necessiten els serveis públics i donarem resposta al model de convivència dins d’una societat diversa. Construirem un model de cultura pública comuna, basant-nos en els valors democràtics, en els drets humans i amb unes normes que farem junts. Per tant, serà dinàmica, on els nouvinguts faran les seves aportacions, i que tindrà com a base central la cultura i la llengua catalana.

 - Tot i això, el cap de llista de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha proposat a PSOE i PP un pacte d’Estat d’integració de la immigració. Així mateix, el president de l’Estat espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, i el president francès, Nicolás Sarkozy, volen impulsar un pacte europeu per a la immigració. Si es produeix quin serà el marge de maniobra?

 - En legislatura que s’ha acabat, hi va haver una comissió al Congrés espanyol que durant tres anys va intentar assolir un Pacte d’Estat de la immigració i no se n’ha sortit. Per tant, la proposta de Duran i Lleida és molt lloable però ja ha estat provada i no ha tirat endavant. Cadascú sap quin és el seu marc d’actuació preferent. Crec que els partits nacionalistes catalans han de centrar els seus esforços en el país. I, per tant, Catalunya ha de fer la seva proposta i, després, l’hem de portar a Europa. De fet, sempre que podem incidim en la política europea. Per exemple, fa pocs dies em vaig reunir amb un membre de la ponència de la directiva europea per la lluita contra la immigració clandestina i l’economia irregular que s’està preparant al Parlament Europeu. Sempre que podem fem les nostres aportacions. En tot cas, Catalunya ha de definir què vol, quin és el seu model a seguir per donar resposta als seus ciutadans i, lògicament, després l’ha de contextualitzar en el marc europeu.

- La Llei d’Acollida també és un dels eixos fonamentals de la secretaria. Què oferirà?

 - La normativa crearà un servei de primera acollida universal. Comportarà atenció personalitzada -amb la creació de l’agent d’acollida-, aprenentatge de la llengua catalana, inserció laboral i coneixement de la societat d’acollida. És a dir, cursets de formació, “una caixa d’eines”, perquè els nouvinguts puguin moure’s amb més llibertat en la nostra societat.

- En tot cas, serà obligatori?

- Serà un servei de caràcter voluntari amb la vocació de ser útil. Per exemple, pensem que les persones que segueixin el servei d’acollida ho han de tenir més fàcil quan demanin un permís de residència. Evidentment, no està en el nostre àmbit de competències, però volem incidir-hi. En diferents tràmits com l’adquisició de la nacionalitat o de residència permanent, la legislació estatal demana en termes genèrics, teòrics i no definits “voluntat d’integració”. Nosaltres cobrim aquest buit legal. Transmetrem a l’estat que les persones que utilitzen el servei d’acollida estan demostrant la seva voluntat d’integració i, per tant, exigirem a l’administració central que tingui en compte l’esforç d’aquestes persones.

 - Aquells que facin els cursets rebran el “certificat d’acollida”. Quina validesa tindrà?

- Pensem que ha de servir per tràmits d’estrangeria perquè tot i ser competència de l’estat, té buits legals i nosaltres volem omplir-los. A més, tenim la intenció que sigui una titulació reconeguda pel mercat de treball i en faciliti l’entrada.

- L’avantprojecte de la Llei d’Acollida ja està a punt d’entrar en tràmit parlamentari. L’oposició, però, critica que s’aprovi la llei abans d’impulsar el Pacte Nacional per la Immigració. Creuen que s’està “començant la casa per la teulada” i que amb el pacte “s’haurien de fixar uns criteris bàsics per orientar les posteriors lleis”.

- Quan no es pot criticar el fons, es desaprova la forma. Penso que hi estan fonamentalment d’acord. En tot cas, havíem de començar la llei molt ràpid perquè és un procediment molt lent. Tot i això, no m’estranyaria que el pacte i la llei s’aprovin al mateix temps. De fet, la nostra intenció és que la Llei d’Acollida entri en vigor el gener del 2009 i que el pacte s’aprovi al setembre vinent.

Tià Torras