Barcelona · Entre manifestacions històriques i crides a la Solidaritat Catalana, ha quedat en segon terme l'assemblea de Reagrupament, l'elecció de candidats de la formació, i els treballs que està duent a terme per acabar d'implantar-se al territori. El cap de llista per Tarragona, Ferran Pujol, explica com encara aquest nou repte i parla de les possibilitats de pactar amb Laporta i dels conflictes interns que ha viscut RCat en el seu curt temps de vida.

Com valores el desenvolupament de l'assemblea del passat 10 de juliol, en què vau escollir els vostres candidats?
Es va desenvolupar amb molta felicitat i unitat. Feia molt de temps que havia treballat per aconseguir una llista independentista i transversal que sumi al màxim i, tot i restar oberts a qualsevol incorporació, hem acomplert el primer objectiu.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil i en els últims mesos heu tingut alguna confrontació interna...
Reagrupament esta fent una aportació nova enfront els partits tradicionals: som una associació sense estructura organitzativa complexa. Per tant, no hi ha problemes per càrrecs intermedis. Per altra banda, som el primer moviment de la historia política on qui lidera el projecte està en disposició de no encapçalar una candidatura. El primer de tot és la nostra independència. Amb més de 3.400 associats és lògic que hi hagi algú que opini diferent.
Com hem dit molts cops: esperem a tothom i no ens encantem per ningú
Ja fa temps que es relaciona Regrupament amb en Joan Laporta per una possible aliança política. Encara us plantegeu aquesta possibilitat?
Com hem dit molts cops: esperem a tothom i no ens encantem per ningú. Dit això, durant tot aquest temps s'han adherit moltíssima gent que creu en la unió de l'independentisme: Carles Mora, Toni Strubell, Roger Granados, Joan Canadell (CCN), Carles Bonaventura (PRC), i d'altres.

Creieu com altres líders polítics que la manifestació del 10-J marcarà un abans i un després per a Catalunya?
No si qui ha de canviar aquesta relació són els partits de sempre. L'Estatut que alguns defensen és l'Estatut que va fer l'Alfonso Guerra i va validar l'Artur Mas. Ni tant sols és l'Estatut sorgit del Parlament Català. El perill és que els catalanistes de CiU i PSOE generin un imaginari on la gran fita nacional sigui l'Estatut d'en Guerra i d'en Mas, aquell que els independentistes institucionals volien votar a favor, o en contra, o amb un sí crític.

Com a membre d'una nova formació política què creieu que podeu aportar al panorama polític català?
Com he dit abans, aportem tres gran reptes: la proclamació de la independència al Parlament, allà on es fan les coses serioses en les societats serioses. El nostre és un Parlament democràtic reconegut per tota la comunitat internacional, per tant aquestes eleccions són un veritable referèndum d'autodeterminació. La segona és l'aspecte de Regeneració democràtica: nosaltres no som polítics professionals i som gent que també patim la crisi. I la tercera: donar veu a molts independentistes que sense la nostra opció electoral s'havien plantejat quedar-se a casa.
No som polítics professionals i som gent que també patim la crisi
Com a cap de llista per Tarragona de la formació se li obre ara un gran repte i una feinada...com ho afronta?
Com que no visc de la política ni sóc ric, la campanya la farem traient hores de la feina i la família, en el meu cas força nombrosa, ja que tinc 4 fills petits. El que tenim clar és que ens hi deixarem la pell i visitarem tots els municipis que encara no hem fet.

La desafecció política es troba en xifres mai vistes. A què ho atribueix i què creu que haurien de fer els polítics, ara que vostè en forma part, per revertir aquesta tendència?
En primer lloc, la responsabilitat és dels polítics actuals i passats. En segon lloc, l'actual partitocràcia no ha ajudat a donar una bona imatge general de la política. I en tercer lloc, hi ha petites coses que podrien ajudar a revertir l'actual situació, com les oficines del parlamentari. Aquesta és una idea de Reagrupament, entroncada en el nostre concepte de regeneració democràtica, en què ens comprometem a tenir una oficina on rebre els ciutadans en el territori per on em sortit escollits. A tal efecte, podem tenir llibertat de vot. Cap diputat de Tarragona mai no ha trencat la disciplina de vot del seu grup per defensar el territori. En resum, seria incorporar allò que és positiu dels sistemes anglosaxons.