Joan Herrera (Barcelona, 1971) és el cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) al Congrés per Barcelona. El candidat ecosocialista està convençut que la seva formació aconseguirà un tercer diputat i confia que mantindran el grup parlamentari, malgrat l'inestabilitat d'Izquierda Unida (IU). Herrera també critica el "conformisme" del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i avisa que només els donarà suport si arriben a un pacte estable.

Es presenten com una "rebel·lia ciutadana" contra la "demagògia" i les "mentides" de la dreta, però sobretot contra el "conformisme" del PSOE. Reclamen recuperar el "somni de l'esquerra". Què proposen?
Volem que l'economia estigui al servei de la gent i que l'ecologia es vegi com a una oportunitat. Pretenem continuar millorant els drets socials i, sobretot, avançar cap a un estat plurinacional. Ens marquem aquests quatre reptes i els volem complir sense demagògia. No prometem coses impossibles. No ens comprometem a baixar els impostos, sense assumir que això suposa disminuir els serveis socials, com fan alguns.

Es mostren crítics amb els socialistes, però donaran suport al seu candidat, José Luís Rodríguez Zapatero

Desaprovem el PSOE perquè s'està conformant en masses aspectes. Ha pactat les lleis socials amb nosaltres, però després ha acordat les polítiques econòmiques amb Convergència i Unió (CiU). El que no volem és concedir-los aquest pacte a la carta: les normatives socials amb ICV-EUiA i les lleis econòmiques amb CiU. Després ens trobem que les polítiques socials no es poden desenvolupar per culpa de les renúncies econòmiques establertes amb la dreta. Només els donarem suport si som decisius en els dos àmbits.

Per tant, busquen un pacte estable amb el PSOE?

Efectivament, només acceptarem un acord estable amb els socialistes. S'han acabat els acords puntuals. Un dia pactar amb CiU i un altre amb ICV-EUiA, no pot ser. Si no és possible, farem una tasca d'oposició.

Quines condicions hi posarien?

Primer, una reforma fiscal per agumentar els impostos a aquells que tenen més i, després, acabar amb la política de xecs. En segon lloc, estimular l'economia i l'ecologia com una oportunitat, amb un grapat de lleis: d'estalvi i eficiència, d'energies renovables, de mobilitat i amb un pla de Rodalies que sigui potent i eficaç. A més, exigirem ampliar els drets socials: llei d'autonomia personal, despenalització de l'abortament o el dret per a un mort digna. Lògicament, també reclamarem millorar l'educació i l'habitatge per aconseguir situar-nos en els nivells europeus. Per últim, obligarem a marcar un calendari estricte pel desplegament de l'Estatut i a definir un nou model de finançament.

Contemplen alguna condició respecte la línia de Molt Alta Tensió (MAT)?

No, perquè malauradament és una decisió europea. Tot i això, plantejarem un canvi de model energètic en què les grans connexions, com la MAT, no siguin necessàries i que només siguin imprescindibles una xarxes més distribuïdes, on no calgui aquest model d'interconnexió.

Però Zapatero ha incomplert promeses amb Catalunya: donar suport a l'Estatut aprovat al Parlament o l'arribada del Tren de Gran Velocitat el 21 de desembre passat a Barcelona. Encara hi confien?

Pensem que l'única manera perquè Zapatero compleixi amb Catalunya és no donant-li un xec en blanc. Se l'ha de controlar amb un vot exigent. Si Zapatero se situa en el límit de la majoria absoluta serà el pitjor escenari per Catalunya. Esperem que ens necessiti perquè no ens torni a fallar. Som la millor garantia perquè no la torni a espifiar amb Catalunya.

Tot i això, Zapatero va anunciar abans d'acabar la legislatura que, en cas de necessitar el suport d'altres partits, tindria com a socis de referència a CiU i al Partit Nacionalista Basc...

No tots els socialistes tenen les mateixes preferències. És cert que Zapatero va afirmar que buscaria aliances amb la dreta nacionalista i el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, opta per la mateixa decisió. Però la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, diu el contrari. Per tant, van a dies. Tot i això, crec que la situació està en mans dels ciutadans. La gent d'esquerres podem dirigir cap on anirà la següent legislatura: si cap a l'esquerra o cap al centre - dreta, de la mà d'un polític conservador com és el candidat de CiU, Duran i Lleida.

Consideren la devolució de 400 euros de Zapatero com a política de subhasta. Reclamar 1.000 euros de salari mínim, com proposen vostès, no és entrar en aquesta dinàmica?

No. És entrar en la proposta de la Carta Social europea que planteja que el salari mínim sigui un 60% del sou mig. Simplement, és seguir les directrius europees.

La fractura de la candidatura IU a València fa perillar el grup parlamentari?

No perquè a Catalunya estem bé i a la resta de l'Estat tampoc anem malament. Nosaltres ens preocupem bàsicament del resultat d'ICV-EUiA. A Catalunya, el to de la campanya és positiu, les expectatives són bones i esperem aconseguir el tercer diputat.

Si ICV-EUiA és més forta que IU, és redefinirà el grup parlamentari?

No és el nostre objectiu. Volem continuar garantint una veu pròpia a Madrid: catalanista, d'esquerres i ecologista, com hem fet durant els últims quatre anys. Aquesta és la nostra condició i mentre no arribem a tenir grup parlamentari propi, continuarem formant-lo amb Izquierda Unida.