Barcelona · Oriol Pujol, portaveu de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, es mostra convençut que, si suma, "per molts jocs i equidistàncies que posin sobre la taula", el tripartit repetirà. El convergent també acusa al Govern d'haver acceptat per pur tacticisme un acord en finançament que és inferior al que fixa l'Estatut.


Digui'm alguna cosa positiva de l'acord en finançament.

Doncs que hi ha acord.


Res més?

Crec que el més positiu és que com a mínim no ens marejaran més. Potser per això han tardat tant, perquè no sabien trobar la fórmula per col·locar l'acord a l'opinió pública i als mitjans de comunicació. Si he de trobar alguna cosa positiva és que ja hi ha alguna cosa a la que agafar-se, i a partir d'aquí el diàleg ja és molt més fàcil. Ja no discutim sobre el sexe dels àngels, sinó que ho fem arran del document de la senyora Salgado que, per cert, s'assembla molt al que ja va fer fa temps el senyor Solbes.


Era millor l'acord que van aconseguir vostès l'any 2001?

No és comparable. Hi ha un exercici interessat per part del tripartit, que és dir que aquell és millor que el del 2001. Però hi ha una cosa que fa impossible les comparacions; enmig hi ha un Estatut que abans no hi era. Jo crec que és un joc molt desafortunat, però posats a jugar, el model del 2001 va donar el tercer any 3.700 milions, i el quart més de 5.000. Ells diuen ara que el quart any ens dóna 3.855 milions d'euros. Si volen comparar, les xifres són les xifres. Però no vull entrar-hi.


Però el diumenge passat publicàveu un anunci a la premsa on exposàveu aquesta mateixa diferència de xifres, això no és entrar al joc?

Vam publicar aquest anunci per respondre a un altre que va publicar fa una setmana el PSC en què atribuïa els guanys del model del 2001 al voltant dels 200 i els 500 milions d'euros. Qualsevol que entri a la web del Departament d'Economia i consulti les seves mateixes dades pot veure que això no és cert. Fins i tot puc acceptar la idea que qualsevol model és millor que l'anterior, i per tant m'atreveixo a dir que el del 2009 és millor que el del 2001. Però és un joc una mica infantil pensar que hi ha un model millor que l'altre quan s'han anat construint tots un a sobre de l'altre i un com a conseqüència de l'altre. Si resulta que el model és tan bo, com és que han destinat el 70% dels esforços a criticar CiU?
El motiu per acceptar el finançament ha estat la garantia que així podien allargar la vida del tripartit
En què vulnera l'acord l'Estatut?

En certs aspectes cabdals. La bilateralitat no ha existit. Es vulneren els terminis malgrat que hi hagi qui no ho considera important. A més, l'Estatut diu que cal complir l'ordinalitat, si som els tercers pagant som els tercers cobrant, i això s'ho han passat pel clatell i ens han venut que per primera vegada estarem per sobre de la mitjana. Però el més greu és que no és veritat, perquè a la mitjana ells hi sumen la Caixa B, que ens ve de sotamà i que fa referència a competències que Andalusia, que també se situa en el 105, no ha d'afrontar. A més, cap dels factors que l'Estatut fixa per calcular la correcció de la població es mantenen a l'acord, al contrari. I podria continuar...


Si és tan clar que l'acord incompleix l'Estatut, com pot ser que des del tripartit s'asseguri el contrari?

No trobo cap explicació més convincent que el fet que hi havia una bondat incorporada en el sí a l'acord que era preservar la vida del tripartit. Això és el que els fa dir que sí, el convenciment que podrien vendre l'acord com a bo i la garantia que així podien allargar la vida del govern.


Però des de la vostra mateixa federació hi ha qui reconeix que potser l'Estatut no era tan concret com pensaven quan el van signar i que pot donar lloc a diferents interpretacions...

Jo reconec que l'Estatut té nivells d'inconcreció, per exemple al voltant de l'ordinalitat. Però si ens remetem a l'hemeroteca veurem que tots vam entendre l'ordinalitat de la mateixa manera. No hi ha masses més interpretacions que la que es cobrarà en el mateix ordre en què Catalunya paga. Una altre cosa és si després venim amb les rebaixes.


S'ha arribat a sentir maltractada CiU en aquest procés de negociació?

El que hem tastat és la força de molts mitjans de comunicació i una societat civil que en aquest sentit ha estat intel·ligentment orquestrada pel tripartit, especialment per part del PSC. No és que ens haguem sentit maltractats, però sí que hem sentit en la pròpia pell el que suposa tenir artilleria mediàtica i una capacitat d'induir part de la societat civil.


Però sembla difícil justificar un no' a un acord que alleuja, encara que sigui momentàniament, la difícil situació financera de Catalunya...

Algú ens ha penjat el cartell que estem aïllats. Però nosaltres continuarem defensant el que creiem que s'havia de defensar. Podem arribar a entendre que la necessitat financera hagi empès el Govern a dir que sí, però a aquest gest de pragmatisme d'acceptar els diners l'hauria d'acompanyar també un gest de dignitat nacional i reconèixer i fer saber a l'Estat que no s'està complint l'Estatut. Hi ha d'haver algú que reclami la dignitat del país i que avisi que no podem llençar l'Estatut a la brossa en el primer revolt, i CiU no hi està a disgust defensant aquest paper.


Sincerament, esperava un no d'Esquerra al finançament?

No.
Al pas que va la gent d'ERC, és molt difícil que hi hagi una futura aliança amb CiU
Preveia que acceptarien l'acord?

Crec que era molt evident allò que va reconèixer Joan Ridao en una entrevista el passat cap de setmana a l'AVUI en què afirmava que no s'hagués entès una nova trencadissa d'Esquerra. Es posa de manifest que no tenien massa marge de maniobra, i això els ha portat ha acceptar un acord del que potser se'n lamentaran més endavant. Sorprèn que sigui aquesta gent la que ens acusa a nosaltres de tacticisme.


s possible una futura aliança de Convergència i Unió amb Esquerra?

Home, possible ho és tot. Però al pas que va la gent d'ERC és molt difícil. No és CiU qui ha decidit que aquest és un bon acord quan resulta que el principal beneficiari d'aquest és que es pugui allargar la vida del tripartit. En aquest sentit, Joan Saura, no sé si per imprudència, va fer públic un secret a veus quan va reconèixer que hi hauria un tercer tripartit. I això els molesta a Esquerra i al PSC perquè és l'evidència de la instrumentalització i el joc tàctic que el tripartit ha seguit amb el tema del finançament. Faltarà veure la numèrica, però per poc que puguin, el repetiran.


Per tant, creieu que l'única via de CiU per arribar a la Generalitat és que el tripartit no sumi?

Particularment no tinc cap dubte que si el tripartit suma, repetirà. Per molts jocs i moltes equidistàncies que es posin sobre la taula. I és sorprenent, perquè potser excepte el senyor Joan Saura, que a més no tornarà a fer campanya, ni Esquerra ni el PSC sortiran al carrer demanant el vot per a fer un nou tripartit.


Què en pensa de la decisió de Joan Saura de no presentar-se a les properes eleccions catalanes?

Per ser honest amb mi mateix, jo no comparteixo res amb Joan Saura. En el projecte de país que imagino i defenso, que gent com Joan Saura deixi pas a nova gent, em fa sentir un punt d'alegria. Per altra banda, el que penso és que el departament d'Interior se li ha travessat i de retruc això ho acaba pagant tot el país. Saura incorporava un esbiaix i un ressentiment que amb instruments com els de la conselleria de Interior s'ha fet molt evident. Ell és una bona metàfora del seu error per acceptar el càrrec, però al mateix temps d'aquell que li va oferir el càrrec sabent que era el preu que havia de pagar per ser president. Aquesta és una de les petites misèries d'aquest país, que és que hi ha hagut alguna gent que ha pagat preus molt alts per plantejaments estrictament partidistes.


Probablement Artur Mas sigui el candidat més veterà a les properes eleccions catalanes, CiU no es planteja un canvi de lideratge?

No, CiU no es planteja cap canvi perquè a més estem convençuts que a la tercera va la vençuda. Assumim que l'alternança del tripartit també te virtuts, ja que entenem que és positiu que la gent els hagi pogut tastar. Ara tots els catalans tenen prou arguments per comparar i escollir. I dins del panorama actiu de la política, qui millor preparat està, vista la situació i les complicades circumstàncies que viu el país, és Artur Mas.
Una de les petites misèries d'aquest país és que hi ha hagut alguna gent que ha pagat preus molt alts per plantejaments estrictament partidistes
Quins reptes es planteja Convergència en aquest tram final de legislatura?

L'única forma de tombar la dinàmica política actual a Catalunya és que l'alternança al tripartit tingui prou musculatura. Per això ens proposem continuar incorporant gent i afegint compromisos. També es veritat que som un partit d'oposició i per això també ens haurem de dedicar a posar en evidència el que ara es veurà més clarament, i és que a mesura que s'acostin les eleccions les diferències dins del tripartit s'accentuaran, tots voldran marcar perfil propi i es demostrarà que el tripartit és de tot menys un Govern cohesionat.


Per davant també hi ha una sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Què n'espera?

Ens diuen que cridem el mal temps i que som el Dr. No, però em temo que passarà allò que cada cop està més decidit entre els fòrums polítics de Madrid, i que és una castració química. Que potser no ho semblarà, que no serà molt aparatós, però et deixarà l'eina inútil, en aquest cas, l'Estatut.


Com hi hem de respondre?

Amb una reacció el més unitària possible. Malgrat que no sé amb quina cara podrem anar a queixar-nos a Madrid quan nosaltres mateixos, amb aquest acord de finançament, hem estat els primers en, com va dir el president Pujol en el seu moment, fer-nos un autogol i incomplir un sistema de finançament que era l'espina dorsal de l'Estatut. Espero una reacció més aviat de la societat civil que no pas dels partits, que potser en aquest sentit no han estat tots plegats a l'alçada i capaços d'actuar amb més unitat.


Què en pensa de les declaracions de Joan Laporta en què advertia que el país estava a punt de fer el ridícul?

El president del Barça té una plataforma amb molta més informació del que la gent es pensa. Hi ha prou informació com per no frivolitzar amb els comentaris que es puguin fer des d'aquesta plataforma. Amb tanta duresa s'ha de jutjar quan el president del Barça s'equivoca com quan l'encerta. I a mi el seu comentari em sembla encertadíssim.
L'única forma de tombar la dinàmica política actual a Catalunya és que l'alternança al tripartit tingui prou musculatura
s partidària CiU de la creació d'una nova llei electoral per Catalunya?

Sí. En la mesura que una nova llei pugui ajudar a una major permeabilitat de la política i a un major joc de la participació ciutadana, i sigui més exigent amb els representants públics, en som partidaris i ens hi trobaran. Ho hem intentat fins a l'extrem de forçar un posicionament públic del Parlament en relació a iniciar un procés de ponència conjunta que podria iniciar per si sola CiU, però que creiem que és necessari que compti amb el recolzament del màxim nombre de partits possibles. Avui és un document que només té dos signatures, la nostra i la de Ciutadans. La resta de grups encara no han volgut signar. Són aquelles proves, novament, que demostren la diferència entre el que un diu i un fa.


CiU no hauria pogut iniciar aquesta llei quan era al Govern?

No acceptem la crítica que durant molts anys Catalunya s'ha negat a fer una llei electoral. El que ha passat és que durant molts anys CiU ha tingut majoria absoluta, i quan no teníem majoria absoluta i hi havia marge per fer la llei CiU no va trobar el suport de la resta de partits de la Cambra. I compte amb aquelles formacions polítiques que demanen coses per a Catalunya que després no són capaços de demanar per la resta de l'Estat. Aquest és un joc d'hipocresia en què nosaltres no hi participem.