On situeu l'èxit electoral?
Tenir veu a Madrid per plantar cara. Si assegurem això, tot el que vingui de més benvingut. Clar, si tinguéssim 47 diputats us asseguro que tindríem la independència molt a prop. Però tenir veu i vot ja és molt important per la gent que vol la llibertat nacional i la justícia social.

Encara hi ha independentistes que dubten sobre la necessitat d'anar a Madrid...
Tots els processos d'independència han passat per la capital de la metròpoli. Des d'Irlanda, passant per Gandhi o el mateix Macià s'hi va estar 16 anys. Segur que s'hi ha d'anar. Entre altres coses perquè paguem la festa. També és un altaveu imprescindible per arribar al món i a la premsa internacional.
En temps durs i difícils és molt important que algú digui les dues coses juntes ben fort
Què es podrà fer dins l'hemicicle amb una probable majoria absoluta del PP?
Es farà poc i molt. Poc pel que fa a negocis, transaccions, que com deia Pujol ''ja ha passat l'hora''. Això no. Però sí que es podrà dir alt i fort que volem la llibertat del país i benestar per la nostra gent. En temps durs i difícils és molt important que algú digui les dues coses juntes ben fort. Ens hem de plantar davant la marea blava. Aquesta gent va molt a sac! En la precampanya hi ha des de la cadena perpètua, la recentralització... fa por. Hem de plantar cara a tot això. Algú ho ha de fet amb veu clara i forta.

Fixareu com a prioritat establir un front comú amb altres forces catalanes?
Amb tots aquells que vinguin cap a nosaltres sí. Evidentment les aliances les hem de buscar a Catalunya, no a Espanya. Ara bé, si és per vendre el país a canvi d'un plat de llenties o per retallar i furgar en el patiment de la gent que no ens busquin.

Fins a quin punt veies viable el pacte amb Solidaritat?
Penso que és un acord que tenia tota la lògica del món. Per això vaig lluitar fins l'últim moment i m'hi vaig deixar la pell. És normal que aquells que tenen un mateix objectiu vulguin anar junts, és de sentit comú.
Part del que paguem va a l'exèrcit i a espais innecessaris mentre la gent està patint
El carisma us ha jugat a favor tant a tu com a Oriol Junqueras. Però, quina és l'aportació política d'Alfred Bosch? On et situem?
Abraço les tres sigles d'ERC. Discurs netament d'esquerres. És bàsic tal i com estem vivint. No estic d'acord amb retallar hospitals. A més amb el dèficit fiscal que patim! Part del que paguem va a l'exèrcit i a espais innecessaris mentre la gent està patint -atur, llistes d'espera... estem retrocedint. Republicà perquè estimem les urnes. Hem fet primàries, volem un referèndum pel país, creiem en els valors republicans... Tenim molt present una ètica democràtica.

I catalans fins a les últimes conseqüències. Volem la llibertat del país, no per caprici sinó perquè volem un futur millor.

Quina és la tasca principal per avançar cap a la independència?
Pel que fa a la llibertat nacional s'ha avançat molt. El que ha passat en tres anys era impensable (mobilitzacions massives contra la sentència de l'Estatut, consultes...) . Ara publico el llibre I ara què? on abordo aquesta qüestió. Crec que el que fa falta és musculatura política perquè sinó no hi arribarem. Cal endreçar, unir, estirar a altres partits... i per això estic aquí.
Volem la llibertat del país, no per caprici sinó perquè volem un futur millor
I com sortim d'aquesta crisi?
Pel que fa a la justícia social cal establir prioritats. Anem a cegues, es retalla el més fàcil i és molt perillós. Retallar en sanitat és perdre salut, en educació és perdre futur i en prestacions socials és perdre la gent. Hem de fer retallades més difícils políticament però que s'han de fer. Per què no es retallen els tres ministeris que no serveix per a res? Educació, Sanitat i Cultura tenen les competències transferides. Que retallin exèrcit, corona... Resolguem el dèficit fiscal! Si ens unim els catalans ho aconseguirem. I és clar, com més independència menys crisi. Estem rescatant Espanya, de fet, ho hem estat fent tota la vida. Potser que comencem a parlar clar i posem les coses al seu lloc. El nostre país necessita amb urgència gestionar els seus recursos, no ja per millorar sinó per no empobrir-se. Justícia social i llibertat nacional van junts, una cosa porta l'altra i viceversa.