Quin bagatge polític t'ha aportat tota aquella etapa a la JNC?
La JNC té una funció molt important que és la de formació, nosaltres en diem Escola de Patriotes. Es fa en termes humans, polítics i de funcionament de partit. Però alhora la JNC et permet accedir i beure constantment dels ideals, que són el motor de la política. Per tant és una manera d'accedir a la política agafant la matèria primera, que són els ideals i els valors. Tercerament existeixen molts vincles i complicitats personals amb una generació molt àmplia. Penso que CiU, a diferència d'altres partits, té una molt bona pedrera en les seves joventuts, que garanteixen el relleu.

Ara, però, ocupes càrrecs de gran responsabilitat. Què has hagut de canviar d'aquella època?
Crec que el que ha canviat és que abans es veia una utopia llunyana, i ara en canvi allò que dibuixàvem ho veiem més a prop. No hi ha hagut refredament d'aquells valors sinó un acostament d'aquests a la capacitat efectiva de canviar la realitat. És a dir, nosaltres vam començar a plantejar que l'estat propi havia de ser un objectiu generacional i en aquests moments el veiem més a prop. S'ha aconseguit que el partit, a través d'una ponència, fixi l'objectiu de l'estat propi. Per tant aquests ideals són cada vegada més propers a la realitat.

...vol dir que el camí cap a la independència va de debò?
Sí, claríssimament. Des de la nostra perspectiva hi ha un element que accelerat molt el procés: la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Abans hi havia una porta oberta al reconeixement de Catalunya dins un estat plurinacional. A partir de la sentència el mateix Estat tanca aquesta opció i diu que l'única opció de participar del projecte espanyol és renunciant a la nostra identitat nacional, abocant-nos a ser una regió d'Espanya. Davant d'això cal buscar una alternativa i avui per avui l'estat és l'instrument que ens permet garantir amb més força la plenitud de la nació. No queden massa més alternatives, per això tot plegat s'ha accelerat moltíssim.
Nosaltres vam començar a plantejar que l'estat propi havia de ser un objectiu generacional i en aquests moments el veiem més a prop"L'amalgama que conforma CDC inclou des de sectors liberals a conservadors, passant per cristians o socialdemòcrates. Tothom rema en aquesta direcció?
Això és el que vam aprovar en una ponència aprovada per unanimitat. Vol dir que no hi ha escletxes en aquest sentit. L'objectiu és que la nació catalana per ser viable, garantir el nostre projecte de benestar, ha d'assolir l'estat propi. CDC té la virtut que continua sent molt convergència, l'agrupació de sensibilitats i corrents ideològics diferents amb un mateix objectiu, el de la plenitud nacional. Per tant en aquests moments és una de les plataformes més àmplies, transversals i plurals encarades a l'objectiu de construir la llibertat. Aquesta és la gran potència del partit, que després de 35 anys continua sent una organització extremadament plural.

Sembla que en coherència amb l'objectiu d'independència, ets partidari de l'entesa amb ERC. Es fa difícil d'entendre les aliances amb el PP...
Esquerra s'ha de preguntar si està disposada a assumir el cost de governar en un moment molt complicat per a les finances de la Generalitat, en un context de crisi econòmica molt dura. Està disposada a fer aquest exercici de generositat i responsabilitat en aquest moment històric i transcendent? Nosaltres hem anat insistint i veiem que no vol assolir el cost del 'mentrestant'. Però si no plantegem el 'mentrestant' és molt difícil aconseguir l'objectiu, i el 'mentrestant' vol dir que s'han de continuar prenent decisions, ja que cal continuar aprovant pressupostos. A més, insisteixo, amb unes finances molt deteriorades per quatre motius principals. D'una banda per la crisi de fons, també pel nivell de deslleialtat permanent de l'estat que no transfereix els recursos que hauria, tercerament per la mala acció del govern anterior -6 milions d'euros diaris d'interessos- que ha generat un endeutament desbocat i quart per un espoli sagnant. ERC ha de reflexionar perquè el projecte per a la plenitud nacional necessita compromisos forts, assumint les coses bones i dolentes. Evidentment, si assumissin el desgast de votar uns pressupostos amb uns nivells de dèficit exigits per Madrid i Brussel·les ens sentiríem molt més còmodes que amb el PP.
Cal buscar una alternativa i avui per avui l'estat és l'instrument que ens permet garantir amb més força la plenitud de la nació"
ERC ha d'assumir les coses bones i dolentes de la situació actual, però s'ha d'assumir algun aspecte positiu del seu paper dins l'herència que deixa el Tripartit?
Realment em costa poder-ho trobar. Es va apostar per infraestructures i equipaments, però el problema és que no es va pensar amb el nivell de recurrència que tenien. Potser l'element més interessant de tots és haver consagrat la idea del somni català, que qualsevol persona que hagi vingut a Catalunya pugui aspirar a la presidència de la Generalitat, encara que hagués estat més interessant si Montilla hagués guanyat les eleccions. Aquesta és una part del balanç, però ara a nosaltres ens toca gestionar una herència molt enverinada i en els últims anys hi va haver una actitud excessivament irresponsable, quan baixen els ingressos no es poden disparar les despeses. Això ho entén tothom, ens aboca a una situació de fragilitat en un moment molt transcendent del projecte cap a la llibertat de Catalunya. Si tinguéssim unes finances més sanejades tot seria molt més senzill. Aquest retret s'ha de fer perquè si no la gent no entén perquè estem fent aquests ajustos. No vénen per una convicció ideològica, al contrari, qui ha contribuït d'una forma molt determinant al benestar de Catalunya ha estat el govern del president Pujol, per tant no té sentit que ara ho desféssim. Amb aquests ajustos mirem de salvar precisament l'estat de benestar.

A alguns sectors sobiranistes els costa entendre que en sectors estratègics ─com ara Cultura a la Diputació o la CCMA─ el PP hi hagi augmentat quotes de poder...
A la Corporació l'Armand Querol porta anys i anys formant-ne part i abans ho era amb els vots d'ERC. Ara només ho és amb el vots de CiU i continua sent testimonial igual que abans. El pes que té més enllà de la vicepresidència formal és absolutament testimonial. La seva capacitat d'influència en el dia a dia és molt relativa. A nivell de Diputació no ens amoïna excessivament, perquè qui marca el dia a dia és el president, i Salvador Esteve és una persona de pedra picada en la defensa de la llengua i cultura catalana. Per tant no tenim la sensació que el dia a dia del partit se'n hagi ressentit negativament, és més formal la presència del PP que no pas real per transformar-lo o influir-hi.

Fins a quin punt tenen fonament els rumors sobre canvis en el mapa del temps, presència del castellà a TV3... que podrien truncar un element vertebrador de país com la televisió catalana?
Cap sentit. Semblava que al dia següent que assumís la vicepresidència Querol el mapa dels Països Catalans hauria de desaparèixer i en absolut. El mapa espanyol no s'hi ha incorporat i la llengua castellana tampoc ha tingut més pes. Se'ns ha d'avaluar pels fets concrets i són els que són...
ERC ha de reflexionar perquè el projecte per a la plenitud nacional necessita compromisos forts, assumint les coses bones i dolentes"
... I continuaran així?
Continuaran així. No renunciarem. Tenim com a funció principal construir una majoria per a la sobirania i utilitzarem tots els instruments al nostre abast perquè sigui possible.

Has tingut un paper molt important a nivell intern en la campanya pel pacte fiscal. Quins són els eixos?
La nostra missió és guanyar una majoria social. Tota l'estructura del partit la posem al servei d'aquest procés que s'expressa ara en la hisenda pròpia. La campanya pretén que la militància facin d'elements dinamitzadors dels seus entorns per a explicar fonamentalment dues coses. D'una banda que tenim un dèficit fiscal absolutament sagnant. La nostra condició de ciutadans del Regne d'Espanya ens costa de mitjana a cada català 170 euros al mes, que paguem i que no retornen en res. És el nostre peatge per ser espanyols. El segon element a explicar és que hem de fer un pas endavant, una hisenda pròpia similar a la que tenen bascos i navarresos. Aquí hi ha dos elements irrenunciables. D'una banda sortir del règim comú, per tant tenir una relació bilateral amb l'estat. De l'altra cal tenir la caixa i la clau de la caixa. Tot plegat ho volem perquè considerem que Catalunya genera prou riquesa com per no haver de patir com ho estem fent. Per tant el pacte fiscal està al servei de sortir de la crisi, crear ocupació i enfortir l'estat del benestar. En conseqüència va molt lligat hisenda pròpia i justícia social.

Però el teixit econòmic ho veu amb bons ulls?
Cada vegada més. Saben que l'alternativa no és viable. Pujol diu que el que sap del cert és que l'actual situació no és viable. Cal reaccionar, i n'estem convençuts que aquest anàlisi cada vegada és més compartit. Sobretot veiem molta complicitat amb la petita i mitjana empresa d'aquest país, que és la que pateix més aquesta situació de dependència en tants aspectes. Nivells d'inversió, acarnissament en inspeccions d'hisenda... També hem de veure que grans corporacions del país estiguin en la mateixa onada. Serà un procés molt complex, però hi ha camí. El que creiem que serà molt fàcil són les multinacionals, que tenen gran capacitat d'adaptació a nous entorns. Una Catalunya més sobirana els dóna més possibilitats de fer negoci i prosperar. Tornant a l'inici de l'entrevista, abans els independentistes érem una minoria i ara s'ha situat en la centralitat del país. Cal que algú o lideri políticament i Convergència hi està disposada.
Tenim com a funció principal construir una majoria per a la sobirania i utilitzarem tots els instruments al nostre abast perquè sigui possible"

Quines possibilitats reals hi poden haver d'aconseguir un bon pacte fiscal amb Espanya?
De negociar totes, d'aconseguir-ho ja ho veurem. Però ens hem d'abocar amb totes les energies a negociar. Tenim la força d'haver aconseguir traslladar que la resignació no és alternativa per a nosaltres. Si no ens en sortim per via pacte -com diu Mas- ho haurem d'aconseguir per la pròpia decisió. Fer un acte unilateral de sobirania. Aquesta convicció cada cop més estesa justament és el que pot provocar que cedeixin i negociïn. En d'altres ocasions feia la sensació que si deien que no no passava res, però ara queda molt clar que no ens quedarem quiets.

La velocitat de canvis i d'evolució de tot plegat ha augmentat. Quan podem tenir quelcom tancat?
Ens hem fixat el límit de negociació al mes de desembre d'enguany. Al mes de juliol s'ha d'acordar el que surt del Parlament de Catalunya i en el tercer trimestre s'ha de negociar. No es pot eternitzar i s'hauria de poder tancar.

Vas amb Espanya a l'Eurocopa?
No, (riu) claríssimament. La selecció catalana no hi és.