El .cat, actualment, és un domini d'allò més normalitzat. Qui més qui menys a la Internet catalana ha adoptat el .cat com un símbol d'absoluta normalitat. Arribar fins aquí, però, no va ser gens senzill. Des de la lluita inicial pel .ct, iniciada el 1996, fins l'aprovació definitiva del .cat, el 16 de setembre del 2005, el periple viscut pels impulsors del domini no va ser, ni molt menys, un camí de roses. El periodista Saül Gordillo narra, a Nació.cat (Editorial Mina), el periple viscut per la cultura catalana per tal de mostrar-se a Internet amb tota naturalitat, sense intermediaris.
Gordillo elabora amb encert una crònica cronològica de l'aventura, que equipara amb l'èxit del timbaler del Bruc sobre les tropes franceses. Gordillo detalla com, amb només 150.000 euros de dotació econòmica, l'aventura catalana va triomfar, mentre que els altres dominis patrocinats tenien un pressupost en cap cas inferior al milió d'euros. Gordillo apunta que el timbaler del Bruc va fer creure a les tropes de Napoleó que darrera seu hi havia tot un exèrcit preparat per a la batalla. Nació.cat, en aquest sentit, recull les impressions de l'advocat Amadeu Abril, un dels promotor del .cat: "es pensaven que teníem un exèrcit molt ben organitzat al darrere, quan en realitat era una gran idea sense estructura". La gran idea no era altra que "canviar el passaport pel diccionari", evitant qualsevol connotació política a la demanda del .cat i basant-se exclusivament en la realitat que suposa el mercat cultural català.
Gordillo detalla el paper clau que van jugar en certs moments l' aleshores ministre d'Indústria espanyol José Montilla i les entitats financeres La Caixa i Banc Sabadell, les travetes del cos consular espanyol, el recolzament del Govern andorrà i els dubtes d'alts mandataris francesos, les suspicàcies de la ICANN amb el significat en anglès del cat, l'oposició d'illustres internautes catalans com Jordi Mas o Ricard Vaqué... El periodista, en la roda de premsa de presentació del llibre, ha destacat que, en el fons, el .cat va tenir "molta política al darrere" i que, per tant, el tema li havia interessat des d'un primer moment, com a periodista polític i com a internauta.
Especialment emotiva és la narració de com van viure la nit del 16 de setembre del 2005 els promotors de la iniciativa i de com el periodista de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, David de Montserrat, va atendre les trucades dels incrèduls periodistes d'El Mundo que es negaven a acceptar la realitat: "em vaig sentir com un català vacil·lant un espanyol gairebé 300 anys després".
Nació.cat, doncs, condensa en 132 pàgines tota l'èpica d'aquesta aventura, que és vista amb enveja per les altres nacions minoritzades d'arreu del món i amb respecte per les principals potències culturals. El llibre, a més, compta amb un clarivident decàleg del periodista Vicent Partal de les Deu coses que la Internet .cat ha fet, fa o hauria de fer.
Llibres de l'Òmnium
Nació.cat és el primer producte de la col·lecció Llibres de l'Òmnium, que l'entitat cultural ha impulsat juntament amb Mina. Els successius llibres de la col·lecció, doncs, tractaran, amb un llenguatge divulgatiu, sobre els diferents temes en què l'entitat vol incidir, des de l'enriquiment de l'espai comunicatiu català a la interrelació entre interculturalitat i immigració, les parelles lingüístiques, l'escola catalana... Segons Jordi Porta, amb Nació.cat "no presentem un llibre, presentem la concreció d'una idea" imaginada al llarg dels anys i que, en un futur proper, contribuirà a l'enriquiment del debat ciutadà entorn als principals reptes que afecten al país.
