El Ple del Parlament de Catalunya ha homenatjat aquest matí l'exdiputat Francesc Ferrer i Gironès, mort el 17 de febrer de 2006 a l'edat de setanta anys. L'homenatge s'ha fet en presència de l'esposa de Ferrer i Gironès, Montserrat Pumarola, dels seus fills, Jofre, Ariadna i Bruna, dels seus germans Dolors i Narcís, i d'altres membres de la família, que han seguit l'acte des de la llotja.
El conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha estat l'encarregat de glossar la figura de qui fou diputat d'ERC al Parlament durant la V i la VI legislatures, i ha destacat "la gran croada a favor del català" que va fer Ferrer i Gironès  de qui ha dit que "és l'exemple de polític fidel a Catalunya". Ferrer i Gironès va néixer a Girona el 26 de juliol de 1935. Des de ben jove es va implicar en la vida social, cívica i cultural gironina i catalana: soci-promotor de la llibreria Les Voltes, promotor de la societat cooperativa Delta, redactor de la revista Presència, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, iniciador de la campanya de catalanització del topònim de Girona, president de l'associació Amics de la Bressola, patró de la Fundació Prudenci Bertrana, membre de la Societat Catalana d'Economia (Institut d'Estudis Catalans), col·laborador de la Comissió de la Dignitat... Al llarg de la seva vida va rebre multitud de distincions: Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977), Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986), Orde del Mèrit Constitucional (1988), menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993).

Ferrer i Gironès va dedicar gran part de la seva activitat política a la defensa de la llengua catalana davant dels organismes i responsables polítics de l'Estat espanyol, així com també a la conscienciació lingüística dels catalans. Va publicar diversos assaigs: La persecució política de la llengua catalana (1985), Via Fora! (1982), Catalunya light...? (1986), Lletres de batalla (1989), La insubmissió lingüística (1990), Catalanofòbia, història del pensament anticatalà (2000), El Gran Llibre per la Independencia (2004).

L'homenatge ha acabat amb un llarg aplaudiment i un minut de silenci durant el qual s'ha projectat una imatge de l'exdiputat.