Degut a la proximitat de les eleccions municipals, i autonòmiques a les Illes Balears i el País Valencià, el diari digital Tribuna Catalana publicarà, fins el 27 de maig, una sèrie d’articles d’anàlisi tècnico-polític que ajudin a entendre la complexitat del procés electoral. El politòleg Roger Buch exposarà, cada setmana, alguna de les claus que conformen el sistema electoral dels Països Catalans, tant a nivell municipal com de consells comarcals, diputacions, consells insulars o governs autonòmics.
Comencem aquesta sèrie setmanal de cròniques electorals fent memòria del que van ser les anteriors eleccions municipals de 2003 a Catalunya. Ara fa quatre anys hi va haver una participació prou alta: 61,47%, superior a la d’altres eleccions municipals. Observant els cicles de participació, probablement ara tocaria una participació més baixa, en la línia de les eleccions al Parlament de novembre passat. En aquelles eleccions va destacar la baixada dels dos partits majoritaris CiU i PSC, l’ascens d’ERC, el manteniment del PPC i la recuperació d’ICV, que havia tornat a presentar-se amb EUiA.
El PSC, que havia obtingut uns bons resultats el 1999, sofria un important revés, perdent moltes majories absolutes a l'àrea metropolitana, i patia una seriosa davallada de regidors a Barcelona. Continuava sent el partit més votat i, de lluny, continuaria governant, normalment en minoria, totes les grans ciutats del país excepte Tarragona, Sant Cugat del Vallès i Vic. En canvi, augmentava el nombre de regidors, ja que aconseguia fer llistes en més municipis.
Per la seva part, CiU patia la seva tercera davallada consecutiva en percentatge de vots en unes municipals i perdia un 10% dels seus regidors. Continuava sent, de molt, el partit amb més regidors i alcaldes però, seguint la tònica de les darreres convocatòries, anava perdent un llençol a cada bugada. A Barcelona, Xavier Trias no es recuperà dels pèssims resultats de Joaquim Molins de 1999.
Entretant, ERC feia la pujada més important dels tres petits. Ascens en nombre de vots i percentatge, i en nombre de regidors i alcaldes. Gairebé duplicava tots els seus registres i donava pistes dels seus bons resultats de les properes eleccions al Parlament. Aconseguia entrar per primera vegada en municipis com Mataró, L'Hospitalet o Badalona i extendre's de manera molt regular i continuada arreu de totes les comarques.
Per la seva banda, el PP millorava els resultats a Barcelona ciutat, però patia una important baixada en nombre de regidors fora de la demarcació de Barcelona, especialment a les terres de l'Ebre degut al conflicte del transvasament.
Finalment, ICV continuava batallant amb el PSC en els pocs feus metropolitans que mantenia des de la transició i pujava a Barcelona. A més, s'anava expandint arreu del territori, sobretot a la demarcació de Girona, sovint per l'apadrinament de llistes d'independents.
A les properes municipals de 27 de maig veurem un augment de les llistes presentades per ERC i ICV que anirà en detriment del nombre global de regidors que obtinguin PSC i CiU. La federació nacionalista, en la línia de les darreres eleccions al Parlament, podria aturar el descens electoral, però ben segur que perdrà molts regidors que obtenia en poblacions on era llista única o on competia només amb el PSC i no pas amb ERC.
