Barcelona · "El Centre desitja el millor per Catalunya i continuarà seguint els esdeveniments amb interès". Aquesta és la resposta del Centre Carter, prestigiosa institució en la supervisió de processos electorals, a una carta d'Alfons López Tena en què demanava observadors pel referèndum d'aquest 13-D. Com és possible que en tres mesos la societat catalana hagi abandonat l'abatiment per donar veu a 700.000 persones en unes consultes per les quals hi mostren interès entitats com el Centre Carter? s evident que el cansament a l'Espanya de les autonomies i l'esgotament del projecte estatutari són l'arrel del creixement independentista, però l'excel·lent treball que es va dur a terme a Arenys, multiplicat exponencialment per les coordinadores aquest 13-D, són la clau d'aquest canvi de mentalitat.

A diferència de la classe política i els partits, els moviments i organitzacions socials han estat capaços de canalitzar el creixent descontentament de la societat catalana amb l'elaboració d'unes consultes que, sense renunciar a la fermesa en els plantejaments, està actuant sense cometre errors i amb un rigor i excel·lència dignes d'elogi. Sistemes informàtics per evitar la duplicació de vots, observadors internacionals per donar més legitimitat a les consultes, respostes contundents, però no estridents...

Que les cases regionals manifesten la seva disconformitat en que la societat catalana es pugui expressar lliurement? L'endemà diversos col·lectius d'immigrants (són més de 100.000 els que podran votar) apareixen recolzant la iniciativa, des del Casal Argentí -Diego Arcos ha dit que defensaria Catalunya i que participava ara d´un procés similar al que van fer els seus compatriotes argentins fa uns 200 anys- al vicepresident del col·lectiu d´immigrants senegalesos, Mbaye Gaye -"Catalunya ens ha acollit. Defensarem la nació catalana perquè sigui un estat propi"- passant pel president del Congrés d´Entitats Democràtiques a Catalunya, el-Hassane Jeffali.


Observadors internacionals

Saltant el marc espanyol per arribar directament a Europa, tan la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència com Osona Decideix han tingut clara la determinació de fer visible la iniciativa arreu, i han buscat la complicitat d'observadors internacionals per legitimar encara més el referèndum. De moment, diputats flamencs, corsos i sards ja han confirmat la seva presència al Principat el 13-D, i és possible que n'hi hagi del Sinn Fein, de Gal·les i del Swedish Left Party.

Una delegació de la Coordinadora, a més, ha entregat aquest dimarts una carta al president del Parlament europeu, Jerzey Buzeck, per donar a conèixer les consultes i per detallar "els obstacles que l'estat espanyol està posant per impedir o dificultar" la seva celebració. A més de Buzeck, tots els europarlamentaris rebran la carta informativa en què també se'ls demana "que es faci una vigilància de l'estat espanyol des del parlament europeu per frenar les actituds antidemocràtiques, els tics autoritaris i les rèmores d'un passat franquista per desenvolupar els drets democràtics de la ciutadania catalana amb normalitat".

Per la seva banda, Osona Decideix, a través del seu director executiu, Alfons López Tena, està buscant suports en organitzacions com el secretariat de les Nacions Unides, l'Institut Democràtic Nacional, la Unió Europea i altres institucions internacionals que han signat la Declaració de Principis i el Codi de Conducta per als Observadors en Eleccions Internacionals. Una d'aquestes institucions, el Centre Carter, present en nombrosos processos electorals i en situacions de conflictes, ha lamentat no poder assistir el proper 13 de desembre al Principat, a causa del poc temps que queda, tot i que ha afirmat que "seguirà amb interès" el que passi a Catalunya.

Si a la bona feina feta s'hi suma l'actitud de confrontació de l'estat espanyol i la Falange -que dóna encara més notorietat al referèndum- i el fet que els partits polítics, a pesar de fer campanya, no han pogut apoderar-se de la iniciativa, tot sembla indicar que el proper 13 de desembre el Principat pot viure un èxit majúscul.