És un últim agafador jurídic que ens donem i amb ganes de condescendir. Perquè pocs pobles estarien per a tants romanços.

Aquesta llei de fet, és un reglament. Regula el procediment de votar una alternativa i obre les portes a la participació ciutadana i a la transparència del decidir polític. És òptima i bona per ella mateixa, és desitjada i reivindicada i s'avança a les democràcies més avantguardistes. Es fa difícil oposar-s'hi, costa pensar que sigui recusable i, tanmateix, el PP i Ciutadans n'han presentat esmenes a la totalitat.

La democràcia ja ho té, això: jo pregunto, tu preguntes, ell pregunta... Aquesta llei és per a preguntar. El govern i l'oposició tenen, de fa temps, una pregunta al pap i no hi ha manera de vehicular-la. Se suposa, doncs, que feta la llei es podrà utilitzar. I, finalment, es podrà decidir si "vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?" que, com diria Descartes, és una alternativa clara i precisa.
Amb aquesta llei, al PSC se li esmuny un dels principals arguments contra el President: la 'deriva independentista'"
Les consultes no referendàries no haurien de ser inconstitucionals (tot i que aquesta constitució restreny tant, que vés a saber!). Procedimentada per la llei, la qüestió a debatre no és vinculant jurídicament. En conseqüència, és un tràmit neutre: no és ni "independentista" ni res. El govern pregunta i té el dret de preguntar, res més.

Estarà bé saber què n'opina na Chacón, en Corbacho i en Montilla. Ells que són espanyols de preferència i catalans de terrós, hi posaran inconveniències i ho bandejaran o bé la sostindran i la impulsaran? Poden argüir contra la intenció de la llei, però res no es pot oposar a la consulta en ella mateixa, ni sobre la seva formalitat democràtica.

Amb aquesta llei, al PSC se li esmuny un dels principals arguments contra el President i no podran qualificar-li, el quefer, de "deriva independentista". Per un altre cantó, el PSC es troba atrapat entre dues contradiccions. El PSOE no els entén l'Espanya "federal" i la Catalunya "sobirana" que sostenen, ha d'optar per espanyolitzar el país (tot i l'experiència de l'estatut). Malgrat tot, la política els obliga i no poden escapar-se'n: Què faran?
Si la independència guanya, la penyora seran unes noves eleccions plebiscitàries"
L'article de Pere Navarro (La Vanguardia, 20 de maig) se situa en aquest context: afirma abandonar la "consulta sobiranista, que introdueix divisions en la societat catalana i un elevat grau d'enfrontament amb la resta d'Espanya" i donar "prioritat absoluta a la lluita contra la crisi". Però l'article fa salat i el PSC ha perdut el tren. El PSC té l'obligació de pronunciar-se sobre la llei i sostenir la seva constitucionalitat. També haurà de participar a la consulta i els serà difícil escapolir-se'n.

Si la independència guanya, la penyora seran unes noves eleccions plebiscitàries. Però aleshores, el món tindrà l'evidència d'una majoria consultada.