Un miler de persones, segons els organitzadors, la meitat segons la policia, van participar dissabte a la tarda a la manifestació-cercavila de cloenda del Correllengua que es va fer a Perpinyà. La manifestació també va servir per commemorar la firma del tractat dels Pirineus que va significar el 7 de novembre de 1659, l'annexió per França de les comarques del Nord de Catalunya, així com per cridar "No a Vauban a la Unesco".
Tot i que el nombre de participants a la manifestació hagi estat inferior al de les edicions anteriors, un fet que els organitzadors han atribuït al llarg pont de Tots Sants, el portaveu de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), David Vila, ha dit que en els 400 municipis per on ha passat el Correllengua la mobilització ha estat molt alta, alhora que estima que mig milió de persones han participat al Correllengua d'aquest any.
Vila afirma que la CAL vol "consolidar" el Correllengua i que "durant aquestes dates de setembre i d'octubre sempre estigui present a diferents pobles i comarques dels Països Catalans la flama de la llengua i el debat al voltant de la necessitat de continuar lluitant per assolir la plena normalitat".
En aquest sentit, els organitzadors de la manifestació van lliurar a la prefectura dels Pirineus Orientals tres cartes adreçades al representant de l'Estat a la Catalunya Nord, Hugues Bousiges, al primer ministre francès François Fillon, i el president de la República, Nicolas Sarkozy. El portaveu de la Federació d'entitats nordcatalanes per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, Pere Manzanares, ha explicat que amb aquestes cartes es demana al prefecte "de retolar en català tot el que és del domini de l'Estat", al primer ministre "més mitjans per l'ensenyament del català" i al president "que es posi a to i que en aquestes comarques transfrontereres es faci el necessari perquè el català sigui un valor afegit pel nostre futur com passa en territoris transfronterers d'altres països europeus".
A més de la defensa de la unitat del català i del foment del seu ús social sobretot a nivell institucional, els actes de cloenda del Correllengua també van servir donar suport a les entitats nord catalanes que des de fa mesos s'oposen al projecte del govern francès d'inscriure determinades fortificacions fetes per Sébastien Vauban, enginyer militar de Lluís XIV, al patrimoni mundial de la Unesco.
Manzanares creu que inscriure l'obre de Vauban a la Unesco "seria una mala jugada a la memòria del nostre poble perquè Vauban ha significat malgrat tot una repressió de cara a la catalanitat, de cara a la nostra historia' i ha afegit que es pot promoure el turisme i l'economia del país 'sense assentar-se sobre un passat que encara ens dol".
Quan van passar davant de la prefectura, els manifestants van enganxar adhesius amb el lema No a Vauban a la Unesco sobra un plafó de fusta instal·lat contra la paret i sobre el qual era escrit: "Recuperem la nostra historia". Posteriorment, també van rebatejar el nom del carrer dedicat al militar francès, substituint-lo pel de Josep de la Trinxeria, cap de la revolta dels angelets, els pagesos del Vallespir que es van revoltar contra l'impost de la sal imposat pels francesos.
