L'enginyer militar de Lluís XIV –el Rei Sol–, Sébastien Le Prestre de Vauban, és digne de figurar als altars del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO? Les entitats nord-catalanes, aplegades entorn de la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, consideren, rotundament, que no. L'Estat francès, tant primmirat en criticar la guerra d'Irac, proposa que tota la humanitat consideri com a patrimoni mundial unes fortificacions militars que van servir per reprimir els pobles català, occità i bretó.
França proposa, en el fons, que unes edificacions pensades per a la guerra passin a tenir el mateix prestigi i reconeixement que la Pedrera, el Palmerar d'Elx, el Mont-Saint-Michel, el Parc de Yellowstone nord-americà o la Ciudad Universitaria de Caracas, entre molts d'altres.
Vauban va ser el responsable de les fortificacions militars de Cotlliure, Vilafranca de Conflent, Prats de Molló [a la imatge] i Montlluís, des d'on es van "desmantellar les nostres institucions i les nostres llibertats locals", comenta la Federació, alhora que també s'hi va promoure "un apartheid lingüístic prohibint l'ús de la llengua catalana en la vida pública". La pregunta, doncs, és obligada: "Com es pot lligar aquest personatge abnegat, quasi tota la seva vida, a l'absolutisme del rei Sol amb les missions de la Unesco?", s'interroga la Federació, que també apunta, retòricament: "Com es pot celebrar un personatge i la seva obra avui dia demanant ajuda a la Unesco quan la Unesco és respecte de les diversitats, de les cultures, de les llengües i el desenvolupament d'una cultura de pau?".
La proposta ha sigut una iniciativa exclusiva dels dirigents polítics francesos, saltant-se l'opinió dels experts, que recomanaven -amb força més de criteri- que es proposin les edificacions de Le Corbusier com a patrimoni mundial. Cada any, cada Estat només pot proposar un 'bé cultural' a la UNESCO perquè esdevingui Patrimoni de la Humanitat. Les fortificacions repressives, doncs, s'han imposat al geni creatiu d'un dels pares de l'arquitectura moderna, "un esgarriament del paper de la UNESCO", apunta la Federació.
