El CIEMEN va lliurar dijous el seu Guardó Nacional 2006 a l'Associació Arrels, una entitat "emblemàtica i pionera en el camp de la comunicació (Ràdio Arrels) i de l'ensenyament en català (escoles Arrels), en una part dels Països Catalans en què unes iniciatives d'aquests tipus exigeixen encara un alt grau de militància". La tasca que ha desenvolupat Arrels al llarg dels seus 25 anys d'existència provocaria que "Lluís XIV s'estiraria de la perruca si ho veiés", en paraules de Blanca Serra, membre de l'associació, en el sentit que tant la ràdio com l'escola han apostat per superar el Tractat dels Pirineus i fer miques de la frontera política establerta entre la Catalunya Nord i Sud.
Pere Manzanares, president de l'associació, va glossar la història de l'escola Arrels, sorgida el 1981 i que, el 1995, "vam aconseguir el miracle de mantenir aquest projecte en el si del sistema públic francès", essent l'única escola pública de tot l'hexàgon que escolaritza els nins i les nines en una llengua diferent a la francesa. Manzanares va lloar el model de l'escola pública -"volem una escola que no sigui de peatge"-, defugint la via que han emprès d'altres associacions d'escoles en llengües minoritzades que són de gestió privada, com les Calandreta occitanes, les Diwan bretones o les mateixes Bressola de Catalunya Nord.
Manzanares es va mostrar convençut que Catalunya Nord "té futur, hi ha perspectives d'èxit", i va posar com a exemple el fet que la gran majoria de collaboradors de Ràdio Arrels no havien ni nascut quan el projecte va començar a caminar. Actualment, la ràdio, que també s'escolta per Internet arreu dels Països Catalans i a tot el món, compta amb una audiència diària de 6.1000 oients, pràcticament els mateixos que havia arribat a tenir Catalunya Cultura -la predecessora d'iCat FM-, però realitzada amb molts menys recursos.
El conseller de Governació, Joan Puigcercós, encarregat de lliurar el guardó a Manzanares, va lloar la tasca d'Arrels, una gent que, "a contracorrent, va intentar girar la inèrcia de la història". I, a parer de Puigcercós, han sabut reconduir la història fins al punt que "no és que siguem vius. És que hem avançat".
Personalitats de bona part de l'arc polític català també van voler expressar el seu acord amb el guardó lliurat a l'Associació Arrels, tals com l'expresident Jordi Pujol, el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, el president del Parlament Ernest Benach, Imma Mayol, Josep-Antoni Duran i Lleida...
