Nascut el 1948 a Marsella, fill de pare bretó i mare mallorquina, va exercir de mestre a les escoles de Nyils, Perpinyà i Prada. El 1981 va passar a ser el secretari de l’associació. El 1989 es va desvincular de la Bressola, per retornar-hi el 1991. Actualment compagina la seva tasca docent a l’escola de Prada amb la direcció general de l’associació. És tresorer de l’Institut Superior de les Llengües de la República Francesa –organisme que agrupa les escoles en llengües minoritzades de l’Estat francès–, que es va reunir a Barcelona el 27 de gener.
Hem vist com Ségolène Royal s'ha mostrat partidària de l'autodeterminació del Québec. Les eleccions presidencials del 22 d'abril poden comportar algun canvi en la consideració de la llengua i cultura catalana a Catalunya Nord i, per extensió, de la Bressola?
Des de la Bressola compartim la preocupació de Ségolène Royal per la situació de la llengua i la cultura franceses al Québec. I ens agradaria que ella i els altres candidats es preocupessin igualment de les llengües i cultures que, si surt escollida, haurà de gestionar. Ella, o el candidat que sigui elegit, en serà responsable davant de la història.
D'altra banda, la Bressola ha preparat un manifest, que ja està redactat i signat per personalitats importants de tot l'Estat francès i d'arreu de la Unió Europea, que es presentarà a Perpinyà. Un cop ho haguem fet, el remetrem a tots els candidats democràtics. És un manifest realista, molt moderat, que no demana ni la modificació de l'article 2 de la Constitució, perquè es basa en una cosa molt clara i neta: que hi ha un augment de la demanda social de places molt important. Demanem poder tenir els mitjans per fer front a la demanda social i que hi hagi llibertat, igualtat i fraternitat per als pares que volen escolaritzar els seus fills a la Bressola.
Com a mínim, sembla que la República ja tolera que s'escrigui "Llibertat, igualtat, fraternitat" en català.
La República francesa, no! Però hi ha una sèrie d'ajuntaments que sí. No sé quina reacció tindrien els parisencs si ho sabessin!
Enguany celebreu el 30è aniversari. Esteu satisfets de la trajectòria?
En Miquel Mayol, el president de l'entitat, sempre diu que la Bressola és un miracle permanent. Entre els 7 alumnes de l'inici i els 610 que tenim ara, és evident que hi ha hagut una progressió. El que és esperançador és que no arribem a fer front a la demanda, tenim una demanda social creixent, molt important, i la Bressola el que necessita és poder tenir mitjans per poder atendre-la.
D'altra banda, estem immersos en la celebració del 30è aniversari, que va començar amb el recital de Lluís Llach Saltem fronteres al Portús el 23 de setembre. Per Sant Jordi sortirà un llibre sobre els 30 anys i ara estem preparant La flauta màgica amb els nens, que la cantaran el darrer dissabte de maig, quan farem ‘la bressolada', amb totes les vuit escoles juntes.
Per què no podeu atendre tota la demanda que teniu?
No és només per falta de recursos econòmics, sinó perquè patim sabotatges d'administradors locals patètics de l'educació nacional francesa, que són capaços de mentir per frenar el nostre creixement, i de presidents localistes d'una part de Catalunya que s'estimen més que només quedi l'accent que la llengua.
Amb el ministeri, s'ha de dir que hi mantenim una relació fluïda. També rebem suport a nivell municipal, ja que tots els locals de primària que tenim són municipals.
Aquest augment de la demanda és degut a un ambient favorable entre els pares envers la Bressola?
Sí, però aquesta predisposició s'explica de diverses maneres, no vol dir que tothom s'hagi tornat independentista de cop i volta. Hi ha un catalanisme difús que puja, que es manifesta també a través de l'USAP, dels Dragons Catalans, del Jordi Barre... Però també hi ha una crisi a l'escola francesa que fa que molta gent aposti per la Bressola encara que no sigui la seva passió. També, cada vegada més, hi ha la consciència que l'educació bilingüe és més enriquidora que la monolingüe. A més, si el Principat aguanta, la gent té la consciència que el català és una llengua útil per treballar aquí.
La Bressola rep un suport suficient de les institucions sud-catalanes?
El Govern de Catalunya, tant amb Jordi Pujol com amb Pasqual Maragall, ha anat seguint el creixement de la Bressola. El que potser caldria examinar és que el creixement es dóna al voltant dels centres que tenim actualment. Ja que tots els centres han tingut èxit, no hi ha motiu per pensar que, si tinguéssim una escola a Argelers, a Ceret, a Banyuls o a Tuïr, no tindria el mateix èxit. La Bressola, en lloc de tenir 600 alumnes, en podria tenir 1.500.
