La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha estat durant trenta anys un espai de llibertat nacional. Una universitat popular i que ha remat a contracorrent del poder. Aquesta funció, des de fa uns anys, vol canviar-se-la, amb la intenció de transformar-la en una universitat d’estiu, homologable a la resta i correcta políticament parlant. Però fins a aquest moment, es manté, no sense dificultats, fidel als seus orígens i intentant adaptar-se a les noves realitats, al sentir d’unes noves generacions que ja potser no tenen l’esperit de resistència dels assistents dels primers anys de la UCE. Aquesta, però, té també un taló d’Aquil•les, com gran part de la societat civil catalana. Es tracta, òbviament, del seu finançament. Aquest és, en bona part, divers però institucional.

Cal reconèixer que, tot i les sessions del programa de la universitat, aquesta manté el nivell de llibertat i reivindicació d’altres anys, amb una organització acurada. Les intervencions de l’expresident Pasqual Maragall i la de l’exconseller Joan Carretero han creat una certa expectativa, com la del conseller Josep Huguet. Dins d’aquest marc, l’actual titular del departament d’Innovació, Universitats i Empresa té l’oportunitat de sortir de la seva carcassa institucional i tornar a ésser el pensador independentista lliure, en estat pur que sempre ha estat.

Per molts anys que la UCE continuï essent un referent de llibertat i alliberament nacional.