Des de la llibertat que li dóna no tenir cap responsabilitat de partit ni de govern, i amb la perspectiva que ha forjat estant al capdavant de les dues principals institucions del país, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, aquests darrers dies Pasqual Maragall s’ha donat el gust de tornar a buidar el pap. En plena crisi per les infraestructures deficitàries dependents de l’Estat a Catalunya –aeroport, Renfe, carreteres i també xarxa elèctrica–, l’expresident llançava una suggeriment per als polítics en actiu: no esperar de forma passiva que el govern espanyol pressuposti quant val resoldre les desgràcies de la perifèria.
Avui mateix hem conegut una dada que il·lustra perfectament a què juga el govern de Zapatero. Quan les avaries de Renfe ja clamaven al cel, l'Estat es va comprometre amb la Generalitat a invertir 2.363 milions en sis anys, però per al 2007 el ministeri de Foment reconeix que només n’ha pressupostat 193.
Pasqual Maragall proposava fa uns dies a Prada de Conflent el mateix que fa gairebé vint anys va fer CiU: cercar finançament en el sector privat per poder construir les infraestructures imprescindibles per al desenvolupament del país, com a resposta a la desídia de l'Estat espanyol. Maragall no innovava quan proposava el peatge com una fórmula per sortir de l'atzucac, encara que ho hagi semblat, atenent a la crítica que ha rebut des de CiU, ERC i ICV. El PSC, per la seva banda, ha donat l'ordre de no respondre als comentaris de l'expresident. Per a CiU, la proposta de Maragall és "desorientada", i atribueixen les seves declaracions a la preocupació de l'expresident perquè "el Govern que l'ha rellevat és incapaç de donar resposta al caos que vivim i la seva inactivitat no permet un desenvolupament ambiciós del nou Estatut". Des d'ERC l'acusen de jugar a la confusió i de no voler afrontar "la realitat". Però no expliquen quina és aquesta realitat... Per a ICV, el que ha de fer Maragall és "deixar-se d'ocurrències".
Totes les formacions, inclòs el PSC, confien que podran redreçar la política d'inversions estatals, motiu pel qual el sembla que no és moment d'afegir més llenya al foc.
Heribert Barrera, també descatalogat per ERC no només per la seva edat, va fer una reflexió que no va agradar gens l'ERC actual: considera que el peix al cove de Pujol va donar resultats, encara que no sempre els desitjats, mentre que l'estratègia d'Esquerra al Congrés "desgraciadament no ha donat cap fruit per a Catalunya". Potser l'expresident té raó quan diu que el Govern ha de tirar pel dret sense esperar la caritat estatal? Algú ha calculat quants diners i creixement econòmic perd el país per la manca d'infraestructures? I si els ciutadans preferissin pagar un bitllet de TGV una mica més car que el trajecte Madrid-Sevilla, però poder arribar a la frontera? O pagar un peatge més i tenir millors connexions amb tot el territori?
