Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 30 de de novembre del 2007 | 15:50
Crònica · Societat civil

1-D: parlar clar i desemmascarar l'enemic

Tot està preparat. Hi ha nervis. Els lògics. La cita acabarà sent més important del que els propis organitzadors podien esperar. I és que, abans que se celebri, la manifestació per al dret a decidir -cal dir que la crisi d'infraestructures és l'excusa- ja ha aconseguit una petita victòria. Demà al centre de Barcelona es manifestaran tots aquells partits, entitats i persones que posen el país com la seva primera prioritat política. La resta, els que han renunciat a ser-hi, no podran dir el mateix. Per tant, la principal virtut de la protesta massiva de demà serà deixar les coses clares. Sabrem qui som i quina força tenim. Una mena de redefinició del catalanisme.
Com he explicat el més significatiu de la manifestació de demà no serà quantes persones hi assistiran -tornarem a viure una guerra de xifres, entre els diaris, l'Ajuntament de Barcelona i els Mossos- sinó constatar la capacitat d'unió que pot tenir a mig termini per sectors del catalanisme que en els últims anys s'han ignorat mútuament. I no parlem només d'Esquerra i de Convergència. Parlem d'entitats culturals, de sindicats, d'empresaris i de persones i personalitats de la societat civil que s'han adonat que la divisió només ens condueix a la derrota. El que necessita el catalanisme és un punt d'inflexió, trencar l'apatia dels darrers mesos, construir nous ponts de diàles i reforçar l'autoestima. I, de pas, desemmascarar l'enemic i parlar clar.

Perquè demà els únics que no hi seran són els que han de demanar permís a Madrid per prendre les seves pròpies decisions a Catalunya. No hi serà el PSC, que inexplicablement va tornar a donar suport a Magdalena Álvarez al Congrés de Diputats. No hi serà el PP, que tampoc li volem. No hi seran les principals organitzacions empresarials, els quals han fet petits passos, però encara no s'atreveixen a sortir de l'armari. I tampoc i seran els dos principals sindicats. I aquesta sí que és una notícia trista perquè CCOO i UGT sempre han estat al costat de les principals reivindicacions del catalanisme, almenys en època del PP.

En definitiva, demà sabrem el punt on som, qui som, quants som i quan queda per arribar a lloc.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat