Alan D. Solomont.

Barcelona · Lluny i oblidada queda, ja, l'entrevista que el President va concedir a la CNN a Massachusetts en el seu viatge als Estats Units. Però el cert va ser que, tot i l'aparent normalitat de l'acte, el rebombori subterrani d'aquesta entrevista va tenir un ressò especialment estrident entre els aparells de l'estat a Madrid. El missatge era clar: podeu jugar al joc de l'independentisme dins de casa, però, ai, si sortiu fora al carrer!

Motius en van sobrar, doncs, als independentistes per celebrar l'entrevista amb el canal de notícies americà. El joc de Catalunya a nivell internacional ha estat sempre el dit a la nafra de l'estat espanyol per la possible bona rebuda internacional que aquest pugui suscitar i la proliferació de contactes i d'aliances entre la diplomàcia catalana. A Madrid no volen ni sentir-ne parlar d'una aprovació tranquil·la, radical i absoluta de Catalunya com a nació en el mapa internacional.
El joc de Catalunya a nivell internacional ha estat sempre el dit a la nafra de l'estat espanyol
L'estat espanyol ja va fer el ridícul en no acceptar la independència de Kosovo a principis d'aquest mateix any sense cap argument concret. L'eurocambra va donar aquest passat març un toc d'atenció a Espanya i a quatre països més per quedar-se en el grup dels únics cinc estats de tota la cambra europea en negar l'evidència. Ara, el paperot podria ser, fins i tot, estrambòtic.

Amb l'ambaixador dels EUA a Espanya acceptant la nació catalana i lloant el caire "pacífic i democràtic" de la societat catalana en la manifestació de la Diada, i amb la premsa internacional donant ja per feta la independència ─equiparant Catalunya amb Alemanya!─, les negatives a acceptar el nou Estat català podrien passar de cinc països a només un: Espanya.