Barcelona · Un informe de Media.cat i l'Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la UAB sobre el tractament informatiu respecte l'adjudicació de l'Audi Q3 a Seat mostra com els mitjans van prioritzar en general el discurs de l'empresa i van minoritzar els plantejaments sindicals contraris a les retallades laborals. El professor de Periodisme de la UAB, Xavier Giró (que és un dels autors de l'informe juntament amb els periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra) i el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Joan Vila, han presentat l'informe a la seu de Vilaweb. Al públic hi havia convidats els periodistes que van cobrir el conflicte i representants sindicals dels treballadors de SEAT. Hi han acudit periodistes d'El País i Público, i han excusat la presència per altres compromisos els periodistes de l'Avui, El Punt i El Periódico. També han participat al debat al voltant de l'informe representants de la CGT i de CCOO.

El document analitza totes les peces informativa sobre el conflicte entre el 5 de febrer de 2009, data de les declaracions del president de Seat a La Vanguardia en les quals anuncia que demanarà un ERO temporal de dos anys i la congelació de salaris per aconseguir la concessió de la fabricació d'un nou vehicle de la marca Audi, i el 23 d'abril de 2009, l'endemà de l'adjudicació del Q3 a la fàbrica de Seat de Martorell.

El conjunt del discurs dels diaris adopta prioritàriament la perspectiva de la direcció de l'empresa i deixa en posició residual les opcions oposades a la congelació. Aquesta opció, segons explica Xavier Giró, director de l'OCC, "va  contribuir a generar un clima de por sota l'amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l'empresa en els assalariats". Els cinc dels sis diaris que atorguen als treballadors la responsabilitat de resoldre el conflicte, segons Giró, "advoquen per un consens cec entre les parts enfrontades". A més, la simplicitat dels arguments i les poques dades no contribueixen a un debat fonamentat.

L'informe, realitzat mitjançant les tècniques d'anàlisi crítica del discurs, també conclou que l'argumentari d'UGT, que ostenta la presidència del comitè d'empresa i va presentar una "pla intermedi" entre les demandes de l'empresa i les dels sindicats dissidents, ocupa un espai més gran i més destacat. "Tots els diaris, amb l'excepció de Público, consideren implícitament la seva proposta intermèdia la més responsable", explica Giró. Els diaris van permetre sovint -en una posició menys preponderant- la contrarrèplica argumentativa de CCOO, però no pas de CGT. Amb l'excepció de l'Avui, aquest sindicat no apareix citat com a una font destacada a cap dels diaris.