Jaume Roures, que havia somiat a fer-se amb el diari Avui abans que se’l quedés Godó i Lara, ha tirat endavant un nou projecte periodístic, del qual ja hem informat diverses vegades des de Tribuna Catalana. El diari surt com una eina de propaganda i acció política de la “Moncloa zapaterista” i contra el grup Prisa, que fins ara ha estat la columna vertebral mediàtica del nacionalisme espanyol progressista.
Sembla que la idea va sorgir de Rodríguez Zapatero, cansat que la vella guàrdia felipista de Prisa li fes un marcatge per al seu suposat esquerranisme, i per apartar-se, ni que sigui en declaracions públiques, del marc territorial tancat i unitari del PSOE tradicional.
Jaume Roures, que des de fa pocs anys ha aterrat amb els seus negocis a la capital de la metròpoli, es va comprometre a una gran operació mediàtica: Mediapro, la Sexta i ara El Público. Era una aparell potent disposat a invertir diners, però fins que no tingués el projecte consolidat no volia donar la batalla a Prisa. Però la publicitat i els interessos dels altres grups mediàtics estan disposats a frenar l’impulsiu i atrevit Jaume Roures, fins a l’extrem que les pressions havien aconseguit els últims dies convèncer a Rodríguez Zapatero que influís sobre Roures perquè el diari El Público retardés la seva publicació fins després de les properes eleccions. La Moncloa tenia por de la reacció dels grups mediàtics que hi ha darrere de Tele5, Antena 3 i Prisa, i no estava disposada a acceptar l’aparició d’un contrincant en el mateix camp de joc.
Jaume Roures, però, té pressa, perquè el seu imperi mediàtic en construcció, de tres potes, necessita estar en funcionament per sustentar el grup. El problema, però, han estat els fitxatges periodístics fets apressa i corrents, i que abans que surti l’edició ja han començat a trontollar. Juan Pedro Valentín, exdirector d’informatius de Tele5, fitxat com a director general, i Ignacio Escolar, director de El Público, han fet una política esbojarrada de fitxatges, intentant desmantellar part de la redacció de El País i deixar tocat el grupo Zeta.
Un altre punt en el qual Roures tenia interès, i que amb les corredisses no ha tingut temps de consolidar, és el de les edicions de les nacionalitats i regions. La idea inicial de consolidar una edició per Catalunya i Illes Balers i una edició per Euskadi ha quedat posposada, i més posposat encara la utilització de les llengües d’aquestes nacionalitats. L’únic que s’ha pogut aconseguir és el fitxatge d’alguns excel·lents professionals catalans.
Sembla, doncs, tot i l’endarreriment d’uns dies, que el proper dia 24 apareixerà el diari El Público, el qual es vol que sigui un diari de la metròpoli, però amb inspiració molt progressista i que permeti algunes vel·leïtats informatives als redactors de Catalunya i Euskadi.
Els diaris de Madrid esperen ansiosament el projecte dissenyat per l’estudi Toni Cases, i a Catalunya els diaris catalans han començat importants promocions en els seus dominicals, i La Vanguardia un redisseny de la seva maqueta, sense tocar, per això, el seu etern i transformista director José Antich.
El Público, doncs, abans de sortir ha aconseguit remoure les empreses periodístiques i sembla que ha causat neguit en els equips electorals del PSC i del PSOE per por que els altres grups mediàtics, madrilenys i catalans, adoptin accions hostils en la propera campanya electoral.
