A mitjans del passat mes de febrer vam saber que el Pla de Sanejament i Futur de RTVE preveu la desaparició de Ràdio 4-RNE, que emet en català, i la reducció de l’activitat dels centres territorials, com el centre productor de Sant Cugat del Vallès, fet que va indignar a periodistes i alguns polítics del país. Des de llavors, ens han volgut fe A mitjans del passat mes de febrer vam saber que el Pla de Sanejament i Futur de RTVE preveu la desaparició de Ràdio 4-RNE, que emet en català, i la reducció de l’activitat dels centres territorials, com el centre productor de Sant Cugat del Vallès, fet que va indignar a periodistes i alguns polítics del país. Des de llavors, ens han volgut fer creure, com assegura Josep Gifreu en un article a l’Avui, que tots els mals de RTVE era el seu enorme deute i la seva plantilla excessiva i que per això calia ara aquest pla que ha defensat la direcció de la SEPI i la de RTVE. Però la crisi de RTVE té, segons el Catedràtic de Comunicació a la UPF, “unes arrels molt més profundes, que s’alimenten dels seus pecats d’origen i que el projecte de nova llei no vol esmenar a fons”. Certament, el dèficit de l’astronòmica xifra de 7.551 milions d’euros, acumulat per RTVE des de meitats dels 90, és, segons Gifreu, insostenible des de tots els punts de vista: “econòmicament, l’empresa hauria d’haver tancat fa anys. Políticament, és la demostració d’una incompetència molt cara als contribuents”. Com també és cert que la seva plantilla és excessiva, sobretot si comparem els 6.012 empleats fixos de RTVE amb els aproximadament 1.200 d’Antena 3TV o els 1.000 de Tele-5. Segons Gifreu, aquí hi ha una de les causes del dèficit de la cadena pública: “amb sis vegades més de treballadors, TVE obté una rendibilitat inferior a la de les dues cadenes privades”. Però la situació és encara més greu si es considera que “del total des 9.200 treballadors del grup RTVE, 6.000 treballen a Madrid, i d’aquests només uns 700 treballen en producció. Què fan la gran majoria?”. Quan la SEPI i la direcció de RTVE plantegen als sindicats la reducció de gairebé la meitat de la plantilla, Gifreu diu que el “cop d’Estat es posa en marxa” i que hi ha qui es pregunta si es tracta d’una “reforma o d’una liquidació del servei públic”. De fet, l’oposició ja ha començat a fer circular una de les raons que podrien explicar aquesta mà dura de Zapatero i de Caffarel: “aprimant TVE, diuen, el govern del PSOE apostaria per potenciar les dues noves cadenes privades estatals que li són pròximes, Cuatro i La Sexta”. Segons Gifreu, el Pla de Sanejament preveu “una red territorial amb capçaleres a cada comunitat autònoma, que realitzaran trenta minuts de desconnexió regional de dilluns a divendres” i “TVE Sant Cugat es reconvertirà en un centre més d’una xarxa absolutament centralitzada a Madrid”. Però, es pregunta: “quin nou model de ràdio i televisió públiques ha de reemplaçar el fracassat model actual? El pla tanca una etapa, però, quina obra: promet retòricament la millora de la funció del servei públic estatal de ràdio i TV? Amb quines garanties?”. Les garanties polítiques haurien d’estar, segons Gifreu, en el projecte de llei que ha de substituir l’obsoleta de 1980, en fase de debat al Senat. La llei de RTVE promet totes les garanties “d’independència, de transparència, de qualitat del servei públic... menys la garantia de servir els pobles, llengües i cultures de l’Estat (altres que la castellana)”. En aquest sentit, creu que tot en RTVE sembla canviar, perquè al final res de substancial no canviï a TVE i a RNE: “el model centralista, uniformista i espanyolista que fa cinquanta anys va dissenyar Arias Salgado com a apèndix del Ministerio de Información de Franco podrà continuar la seva labor de Sísif contra la desintegració de la unitat de destí. Potser no és tan caduc com alguns diuen”.
