Barcelona · La mort el passat 24 de març del dramaturg, estudiós del teatre, assagista, historiador, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i director de festivals com ara el Sitges Teatre Internacional (del 1977 fins el 1986) ha suposat la pèrdua d'una figura clau en el teatre d'aquest país. Salvat, que va morir als 74 anys després de patir un vessament cerebral, va dirigir i va produir més de 350 espectacles, va estar al capdavant de l'Entre Cultures de Tortosa del 2005 al 2007, i va crear el 1953 l'Agrupació de Teatre Experimental a la Universitat de Barcelona al llarg de la seva trajectòria professional. Però els companys de professió i amics el recorden pel seu esperit inquiet, afable i desconfiat, i pel que ha representat en l'escena teatral catalana durant l'època de la postguerra.


Enric Majó l'ha qualificat de "pare de la nova escena catalana" i d' "autoritat en el món del teatre", que "desgraciadament, Catalunya no va saber apreciar", i Rosa Novell ha destacat la importància de la seva figura com a "revulsiu del teatre de la postguerra". La també actriu Carme Sansa destaca sobretot la labor de Ricard Salvat de portar el teatre català a Europa: "Salvat és el primer que fa teatre interessant en català després de la Guerra Civil de manera professional, als anys 60. I no es queda amb Sartre, Pirandello o Brecht sinó que descobreix Espriu o Joan Brossa a Europa". "Aquest també és un país amb poca memòria -subratlla Sansa- i Salvat va patir allò que deia Espriu d'aquest poble, que Catalunya és un petit poble envejós i que tant aviat es ressalta un, com s'ignoren els del seu costat". I tan és així, que Salvat, ànima de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, mai no va fer una direcció al Teatre Nacional de Catalunya.

Ricard Salvat va ser un dels paladins de la renovació i el clam per la professionalització del teatre des de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, i des de la seva càtedra d'Història d'Arts Escèniques i com a responsable de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), va impulsar la investigació i va escriure assajos i obres com El teatre contemporani, El teatro de los setenta, Historia del Teatro Moderno i Quan el temps es fa espai. Per aquest motiu, la figura de Salvat és recordada, també, per la seva tasca en la docència. "¿Haig de dir que Ricard Salvat, l'estimat Ricard Salvat, va ser el millor professor que jo mai hagi tingut?", es pregunta Manuel Cuyàs al diari El Punt, "ho haig de dir, dispensin, només perquè no sé dir d'altra manera que Ricard Salvat va ser un gran professor i un home molt generós". Cuyàs afirma que Salvat "feia unes classes que amb prou feines es preparava i en les quals deia sempre més o menys el mateix, tant si corresponien a l'assignatura de teatre com a la de literatura catalana o a la de teoria de l'art, però les feia tan bé i tan suggestives, treia d'ell mateix tanta saviesa, que molts alumnes ens vam fer addictes de Salvat i el seguíem on fos que ell anés, de curs en curs, de conferència en conferència i fins a la Universitat d'Estiu de Prada, si calia".