Barcelona · Nova cara en la negociació, i la mateixa estratègia per seguir incomplint els terminis en el finançament. Elena Salgado s'ha après molt bé la tàctica Solbes, consistent en declarar, sense que els fets ho demostrin, que s'està a punt d'arribar a un acord i, mentre Castells no es cansa de repetir que les negociacions no avancen, la flamant vicepresidenta opta per l'infundat optimisme.


D'aquesta manera, la ministra d'Economia, Elena Salgado, ha defensat que el model presentat pel govern estatal "és vàlid" i "dóna resposta a les necessitats de Catalunya". En aquest sentit, la dirigent ha remarcat que ja ha ofert a la Generalitat "alguna cosa més que la proposta Solbes" -com si es tractés de donar propines fins que el govern accepti- i que, per tant, "hauríem d'estar a prop d'un acord".

El més grotesc del cas és que les declaracions de Salgado, fetes amb tota la tranquil·litat possible, com si no fes mesos i mesos que es va acabar el termini per tancar un nou model, arriben just després que, d'una banda, Antoni Castells expliqués als seus que no hi ha hagut encara avenços significatius en les negociacions, i que José Montilla afirmés en declaracions a la Ser que "ens separen milions i també visions diferents respecte al model".

Continua, doncs, la tàctica d'exasperar, avançat amb compta gotes, per arribar a un acord que, encara que complís amb l'Estatut, no seria ni de bon tros el model desitjat. Però aquest ja és un altre tema, en què els principals responsables són la ineficàcia i la incapacitat de buscar la unitat de la classe política catalana.