Foto: Deia · La vida de Juan José Ibarretxe després d'Ajuria Enea no ha caigut en l'apatia ni tampoc en una deriva d'inactivitat producte d'aquell qui ha deixat de dedicar-se de manera

definitiva a allò que més li apassiona. L'exlehendakari basc, que ha revelat - segons informa el diari Gara- a diverses personalitats que no tornarà a presentar-se mai més a cap càrrec de responsabilitat política ni dins el PNB ni al Parlament basc, ha decidit dedicar-se per complet a la vida privada.

Aquesta activitat no deixa de ser, però, igual o més agitada que la dedicada al terreny polític: participació a multitudinàries conferències, classes a diferents universitats centre-americanes i la consecució del seu doctorat Principi ètic, principi democràtic i desenvolupament humà sostenible: fonaments per a un model democràtic, dirigit pel catedràtic Kiko Caballero i per Luis Mariano Negrón Portillo, degà de Dret de la Universidad Interamericana de Puerto Rico.

"I+D+i+k, k d'euskera"
El pare del Pla Ibarretxe, projecte que materialitzava la consecució del dret de decidir al País Basc com a base econòmica, social i identitària bàsica, no ha deixat de banda, però, l'actualitat. Per aquest motiu, l'exlehendakari ha ofert, aquesta passada setmana, una conferència a l'Eurocambra, a Brussel·les, en la qual ha determinat la resposta a perquè l'economia basca ha aconseguit uns resultats més enllà del que es consideren acceptables en un context de greu crisi econòmica i en un Estat com l'espanyol, profundament ancorat encara en la paràlisi econòmica que la resta de països europeus ja deixen enrere.

 "La recepta del futur passa per la fórmula I+D+i+k": una k d'euskera y de cultura". Juan José Ibarretxe ha explicat en la seva intervenció que es poden rebre moltes experiències en relació amb el Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica, conegut com I+D+i, però que cal un factor més en aquesta fórmula, ja que qualsevol projecte polític, econòmic i social sà compta amb els valors identitaris i amb la cultura com un factor consubstancial, inseparable i propi.

Amb tot, els números, les xifres i els percentatges i estadístiques no deixen de donar la raó sobre la gran capacitat de supervivència econòmica d'Euskal Herria durant els darrers anys: la renta per càpita el 2007 assolia el 138% de la mitjana de la UE, (el que suposa 22 punts més que el 1998 i un percentatge superior a l'evolució del total de l'Estat a finals dels 90, situada en el 106,9%), i l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides situava Euskadi en la tercera posició el 2007, justament darrera d'Islandia i Noruega.

"El cas basc ha demostrat que es pot mirar al mercat sense deixar de mirar les persones. No es veritat que el plantejament neoliberal sigui l'ordre "natural" de les coses i l'haguem d'acceptar. Les coses es poden canviar i fer d'una altra manera. Si nosaltres, el poble basc, hem desenvolupat un projecte raonablement sa i equilibrat és com a conseqüència d'haver profunditzat en la nostra identitat" ha sentenciat Ibarretxe.