En la festivitat de la Mare de Déu de la Cinta, la Reial Arxiconfraria designa un personatge destacat del món científic, cultural, social o intel.lectual com a pendonista de la Cinta, és a dir, que té l’honor de portar l’estendard principal durant la processó. Enguany, el designat ha estat ni més ni menys que el líder de l’extrema dreta eclesial, el cardenal Antonio Cañizares,. Precisament aquest any, l’ínclit eclesiàstic, arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, ha estat tristament protagonista per un munt de declaracions explosives contra l’autodeterminació, els nacionalismes –mai l’espanyol, és clar-, el nou Estatut de Catalunya i per haver fet els possibles perquè s’aprovés un document que sacralitzés la unitat d’Espanya. Els seus intents, però, no van reeixir i per això segurament ‘algú’ ha intentat retre-li un homenatge com a desgreuge. No és massa difícil endevinar qui pot haver induït la Reial Arxiconfreria a designar Cañizares pendonista aquest any, tot justificant aquesta elecció per la seva trajectòria en el camp educatiu. Convé recordar que Cañizares actua, de fet, com el líder del poderós lobby valencià. L’actual bisbe de Tortosa, Javier Salinas, també és valencià i sembla tenir la lliçó molt ben apresa. Així, el mes de desembre va contestar afirmativament una enquesta enverinada promoguda pel diari La Razón i no es va amagar de defensar obertament la unitat d’Espanya i la pregària pels ciutadans d’Espanya. Salinas, amic personal del valencià Ricard Maria Carles i successor seu al capdavant de la diòcesi de Tortosa, actua discretament sota les ordres de Cañizares en el si de la Conferència Episcopal Tarraconense, sense fer massa soroll. I quan pot es desmarca del tarannà encara majoritari dels bisbes catalans. El que no s’esperava és que hi haguessin protestes, boicots com el d’un dirigent d’IC i del delegat d’Òmnium Cultural i polèmiques públiques als mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre. Aquest cop, la jugada no li ha sortit bé.
