Tres quarts parts dels cursos de postgrau que s’ofereixen al conjunt de les universitats del país -sense comptar la de Perpinyà- s’imparteixen només en llengua castellana, davant un minso 5,6 % dels que ho fan només en català. Així ho revel.la un rigorós estudi realitzat pel sociòleg Tomeu Simó, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que per primera vegada proporciona dades sobre l’ús del català als estudis de postgrau i també per primera vegada estén el seu camp d’estudi a totes les universitats dels Països Catalans.
Si a aquest 5,6% exclusiu hi afegim els programes mixtos –català i castellà- o de diverses llengües, el percentatge de docència en la llengua pròpia del país no arriba al 15%, mentre que el castellà copsa el 82,9% de les classes. Si ho mirem per comunitats autònomes, el drama el trobem al País Valencià, amb un 92, 74% de programes exclusivament en castellà, tot i que la situació a Catalunya, amb un 70,46% deixa també molt de desitjar. A les Illes, els percentatges es reparteixen entre un 40% de només castellà, un 40% de meitat i meitat i un 20% d’altres modalitats; això sí, ni un de només en català.
D’entre les universitats, són especialment flagrants els casos de la Miguel Hernández i la d’Alacant, amb un 100% i un 92% respectivament en què tot es fa en castellà. Ara bé, val la pena ressaltar la privada Abat Oliva CEU, també amb un 100%, i la UOC, amb un 98,6%. Universitats de Barcelona com la UB, UPC i UPF, però, no ajuden pas a equilibrar la situació, ja que totes tres depassen el 75%.
L’estudi analitza també la situació de la llengua als estudis de grau, però l’augment espectacular de l’oferta dels programes de tercer cicle (màsters i postgraus) en la darrera dècada i la perspectiva del canvi de model que suposa la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior cap a un fenomen de mercat deixa el català en una evident mala posició. De fet, Tomeu Simó indica que aquest creixement no s’ha donat per una demanda massiva dels llicenciats de les universitats catalanes, que no poden cobrir l’oferta, sinó per la incipient arribada d’estudiants de fora, dels quals un 90% són castellanoparlants i amb un marcat perfil d’alumnat elitista, cada cop més similar al model universitari dels Estats Units. L’autor de l’estudi espera “que totes aquestes dades i les reflexions aportades serveixin per fer reaccionar una societat i una classe política cada cop més acostumada a tolerar retrocessos o estancaments importants de la nostra llengua”.
