Els reis d'Espanya han culminat el seu tour triomfal per Sebta (Ceuta, en espanyol) i Melilla, dues de les quatre colònies que encara mantenen a l'Àfrica, juntament amb les illes Canàries i Leila (Perejil). Espanya potser va perdre les colònies sud-americanes massa d'hora i no va arribar a temps per repartir-se el pastís de l'Àfrica negra, però ara, en ple segle XXI, Juan Carlos I i Sofia han sabut donar una lliçó del colonialisme més cosmopolita i ben entès que pot existir. Aparentment, milers de ciutadans espanyols ‘de tota la vida' han rebut els monarques amb una alegria desmesurada.
Diplomàticament, però, Espanya ha menyspreat les protestes d'un Estat sobirà com el Marroc, a qui tant respecta quan ha de defensar els drets dels sahrauís. I, per acabar-ho d'amanir, la veu extraoficial del socialisme espanyol no dubta en comparar les protestes del primer ministre marroquí, Abbas el Fassi, amb els posicionaments dels dirigents d'Al Qaida.
En un temps en què Juan Carlos I veu amb preocupació com pot ser l'últim Borbó en ostentar la representació de l'Estat espanyol, i el president del govern es troba assetjat per la dreta més retrògrada que li retreu tebiesa en la qüestió nacional, ambdues institucions han apostat per una fugida endavant i demostrar que l'espanyolitat de Sebta i Melilla és equiparable a la d'Almendralejo o Valladolid.
Tal com destaca el periodista Francesc-Marc Álvaro en un diari tant monàrquic com La Vanguardia, "resulta curiós que els experts en destacar els perills de l'anomenada subasta nacionalista entre CiU i ERC no siguin capaços de veure, ni ara ni mai, el ridícul i els efectes negatius de la subhasta nacionalista en què liciten, amb gran afició, els dirigents de Ferraz i els de Génova. És irònic que els que més empren la nació (espanyola) per a la pugna partidista, menys sentit d'Estat (espanyol) tinguin a l'hora de la veritat".
Si bé, en clau interna, Zapatero pot haver ‘marcat paquet' davant el seu electorat, a escala internacional ha sumat un nou fracàs estratègic, criticat per diaris com Le Figaro, Libération o The Times, entre d'altres. Des de la distància, la premsa internacional no dubta en destacar l'evidència que suposa l'africanitat de Ceuta i Melilla, donant preponderància a la visió marroquina del conflicte i deixant les declaracions de Rodríguez Zapatero per omplir l'últim paràgraf.
