Si l’Scottish National Party (SNP) assoleix els resultats que totes les enquestes li preveuen (la darrera, la del diari The Times, que li atorga 50 diputats) es pot dir que Escòcia estarà més a prop que mai de la seva independència política. La victòria dels nacionalistes, que podrien formar govern mitjançant una coalició amb els liberals-demòcrates (que obtindrien 18 diputats, només un més que ara), obriria les portes a l’emancipació. I, com s’explica al portal Nació Digital, Salmond ja té full de ruta: primer, formar govern; segon, aprofitar la posició per generar credibilitat i, finalment, a finals de legislatura, convocar un referèndum d’autodeterminació.
Això seria el 2010, cosa que permetria l’SNP de convèncer, en aquests anys, l’electorat. A hores d’ara es calcula que és un 27% la població que està a favor de la independència d’Escòcia. Ara bé, l’autonomia escocesa no té competència per reformar la Union i, per tant, legalment no pot convocar un referèndum d’autodeterminació. Per salvar aquest impediment, està previst que la pregunta que es faria al poble és si està d’acord que el Parlament escocès negociï amb el Govern britànic la independència d’Escòcia, d’acord amb el projecte de llei presentat pel Govern.
A diferència d’altres nacions sense Estat, però, en aquest cas cal destacar el fet que la majoria de britànics, com s’ha vist repetidament també en diverses enquestes, no posarien objeccions a que Escòcia fes el seu camí i reconeixen el seu dret de decidir. Fins i tot Margaret Thatcher ho va fer al seu dia. Tony Blair mai l’ha negat, tampoc, ni tampoc l’actual líder dels conservadors britànics, David Cameron, que ha manifestat que, malgrat estar fermament en contra de la independència d’Escòcia, si els escocesos així ho decideixen ho acceptaran. És el que té ser demòcrata.
