Tal com sona: el president català afusellat pel règim franquista aniria acompanyat per un dels més destacats dirigents d'aquell règim. Tanmateix, l'ombra amenaçant de Samaranch s'allunya de Montjuïc, ja que l'Ajuntament ha guardat el tema dins d'un calaix.

El cantant Raimon té una cançó que es titula Quan creus que ja s'acaba torna a començar. Aquesta és la frase que ve a la memòria en aquest afer d'intentar situar el botxí al costat de la víctima. Samaranch i Companys. Algú s'ha begut l'enteniment, i aquest algú segons el diari La Vanguardia és l'Ajuntament que fa cas a "la petició que a finals del 2012 el popular Alberto Fernandez Díaz" va fer.

Hi ha una altra versió, la del regidor del districte Sants-Montjuïc, Jordi Martí (CiU), segons la qual diverses entitats esportives agrupades en l'associació Esport Cultura Barcelona van proposar-ho a l'Ajuntament i la iniciativa va seguir el seu curs burocràtic pels despatxos de la casa gran. Tornant a la versió del diari abans esmentat, l'alcalde Xavier Trias (CiU) va dir el passat mes d'abril que la proposta estava a punt per ser aprovada i el regidor de Cultura, Jaume Ciurana (CiU), el mes de juliol va informar al PP barceloní que els tràmits estaven en marxa.

Els partidaris d'aquest intent frustrat diuen, amb altres paraules, que cal agraïment etern al "regal" que ens va fer el també anomenat "senyor dels anells" amb les Olimpíades del 92. No li atribueixen tot el mèrit de la celebració dels jocs a Samaranch, però sí una gran part com a president del COI (Comité Olímpic Internacional) que va ser i per la seva influència dins la "família olímpica".
Sembla que els responsables de l'Ajuntament han decidit guardar el tema dins d'un calaix amb la perspectiva de no tornar-lo a tocar"
Fa dues setmanes, en la reunió del consell de barri del Poble Sec, un veí va demanar informació sobre aquest afer. La resposta del tècnic de l'Ajuntament va ser que el canvi de nom estava paralitzat perquè la família Samaranch havia demanat el consens de les forces polítiques municipals. Aquest consens a hores d'ara no existeix. Quan el veí va expressar la seva oposició a que els espais públics portin noms de figures destacades de règims dictatorials el veïnat va aplaudir. I el passat dia 22 d'octubre l'Assemblea de Sants per la Independència va convocar una concentració davant la seu del districte per protestar contra aquesta atzagaiada.

La setmana passada, en conversa privada, el regidor d'ERC, Jordi Portabella, va confirmar l'oposició política del seu partit, del PSC i d'ICV-EUiA. També va dir que havia advertit els qui ara manen a l'Ajuntament que, si aquest projecte tira endavant --aquest despropòsit-- la seva postura i la del seu partit serien bel·ligerants en contra. El conseller d'ERC al districte, Jordi Suñé, no sols ha expressat la seva oposició perquè es tracti d'un representant del règim franquista sinó també perquè va tancar la porta a una possible oficialitat de les seleccions esportives catalanes De totes maneres, i abans que l'afer agafi més volada, sembla ser que els responsables de l'Ajuntament han decidit guardar el tema dins d'un calaix amb la perspectiva de no tornar-lo a tocar.

També s'ha "mullat" el president de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona), Lluis Rabell, recordant el passat feixista de Samaranch i la seva participació en determinats projectes urbanístics de l'alcalde franquista Porcioles, com Ciutat Meridiana, "un dels projectes més esguerrats i més desequilibradors des del punt de vista urbanístic de la ciutat", a més a més de promoure un seguit d'operacions especulatives a la ciutat de Barcelona durant l'etapa democràtica.

Hauríem de veure si va ser adequada la decisió de posar-li el nom de Samaranch al Museu olímpic existent a Montjuïc i buscar-li un nom més escaient. És una incongruència estar lluitant per la llibertat i la independència i mantenir noms d'un règim profundament anticatalà com va ser el franquista. És com si Barcelona conservés encara un carrer Espartero (general i dirigent polític espanyol autor de la frase "Cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys").