Aquest dimarts entra a tràmit al Congrés dels Diputats la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Aquest era el moment idoni per a que es fes efectiu el reconeixement de l’existència d’altres llengües que no són l’espanyol en aquesta comunitat, com és el cas del català, parlat a bona part de les comarques de la Franja. Malauradament, el text ni les menciona. Queda clara, per si encara no ho estava, la manca de voluntat política del president aragonès, Marcelino Iglesias, que, tot i parlar el català, deixa en el no res els drets lingüístics de part dels seus contribuents. Iglesias fa anys que promet una Llei de Llengües que mai ha arribat, però aquesta reforma de l’Estatut i l’oportunitat perduda que suposa només pot representar un missatge d’alerta per aquells que encara l’esperin. L’any 2005, la Institució Cultural de la Franja de Ponent va denunciar a diferents instàncies la situació de desigualtat a què es sotmesa la població catalanoparlant per part del govern d’Aragó. Així, una delegació es va reunir al Congrés i al Senat i va denunciar els fets davant del Defensor del Pueblo, Enrique Múgica. Múgica, que no va mostrar l’interès pels ciutadans que tant posa amb l’Estatut principatí, va arxivar el cas. Tot i això, Iglesias seguia prometent i, per tant, enganyant, la Llei de Llengües. L’octubre passat, una delegació de la Franja viatjava a Estrasburg per a presentar un informe internacional sobre el català a aquelles comarques i als Països Catalans i va denunciar els governs aragonès i espanyol davant l’Ombudsman europeu. Malgrat les diverses amenaces rebudes, la Institució Cultural de la Franja de Ponent no es cansa i aquest dimarts, dia d’entrada de l’Estatut, s’han personat al Congrés.
