Aquesta setmana s’han registrat totes les esmenes que diferents partits polítics han fet a la reforma de l’Estatut d’Aragó, que va ser presentada al Congrés a mitjans d’octubre. A més de les mateixes 38 que PSOE, PP, IU i PAR (les d’aquest darrer, que no té representació al Congrés, les ha registrat Coalición Canaria) han acordat presentar cadascú, també hi ha dit la seva ERC, CiU i ICV. I és que la reforma proposada pel govern aragonès, presidit pel socialista i catalanoparlant Marcelino Iglesias, no fa cap mena de referència ni al català, que es parla a la Franja de Ponent, ni a l’aragonès, en el que suposa una mostra més dels incompliments del socialisme aragonès, tal com va denunciar a le sportes del mateix Congrés la Institució Cultural de la Franja de Ponent. 
En aquest sentit, la primera de les esmenes dels republicans exigeix el reconeixement de l’oficialitat del català i de l’aragonès, així com que el Parlament d’aquesta comunitat ho reguli per llei i que “totes les persones tenen el dret i el deure de conèixer-les el dret a utilitzar-les”, “copiant” el tracte que el Principat té vers la Val d’Aran i la llengua occitana. A més d’esmenar també l’article que regula la participació d’Aragó a l’Arxiu de la Corona, ERC demana que se suprimeixi la garantia d’una reserva hídrica per a Aragó, sobretot per la necessitat de protegir el delta.
Per la seva banda, l’única esmena de CiU també fa referència a les llengües. Els nacionalistes catalans, però, plantegen l’assumpte fora de l’articulat, és a dir, a través de la posada en marxa d’una Llei de Llengües que reguli “la cooficialitat de l’aragonès, el català i l’aranès”. ICV, finalment, ha presentat 15 esmenes, la majoria de les quals recullen les reivindicacions inicials d’IU a Aragó. La defensa de les llengües i la retirada de la reserva hídrica figuren també entre les seves demandes.
El fet que partits catalans hagin expressat les seves demandes ha molestat força certs sectors de l’Aragó, que hi veuen una intromissió i un canvi d’actitud respecte un suposat compromís no escrit de no posar-se en assumptes d’altres parlaments. Que ni PNB, BNG, EA o Nafarroa Bai no hagin dit res seria, per aquests sectors, la prova que de la “mala” actitud dels catalans. Uns sectors que obvien, també, que una part del territori sota administració aragonesa té un idioma propi que és el mateix que el de 30 quilòmetres a l’est i que les actuacions que es facin en el curs de l’Ebre repercuteixen, evidentment, allà on desemboca, que és a Catalunya.
Totes les esmenes presentades passen ara a la Comissió Constitucional del Congrés, on es debatran i aprovaran si és el cas. Es constituirà una ponència que discutirà a porta tancada les propostes de modificació, els acords d’aquesta ponència es revisaran en comissió i, finalment, el text serà aprovat al ple del Congrés. Aquests mateixos tràmits tindran lloc posteriorment al Senat i s’espera que la reforma surti de les Corts Generals a l’abril, per tal que pugui entrar en vigor abans de les properes eleccions autonòmiques i municipals del maig.