No hi ha manera que La Vanguardia doni corda al català. I no pas per per impediments tècnics impossibles de superar, sinó per la negativa explícita de la cúpula directiva i la família editora, els Godó. Tot i ser líder a Catalunya -quant a vendes i a influència-, el diari és altament reaci a fer el pas al català o a la doble edició castellà/català. Abans sortirà una doble edició castellà/anglès, en vista de l'últim despropòsit protagonitzat pel rotatiu de la Diagonal. Coincidint amb la Fira del Llibre de Frankfurt, la direcció va decidir publicar una doble edició del suplement Cultura/s en castellà i anglès, per tal de repartir-se entre els assistents a la fira, desestimant així la proposta inicial d'editar, també, una tercera versió en català.
El suplement Cultura/s en qüestió és un monogràfic dedicat exclusivament a la Fira del Llibre de Frankfurt, centrat en explicar als catalans què fan les editorials i els autors a la fira, i a explicar què és la cultura catalana als editors de la resta del món. El suplement recull un nodrit ventall d'opinions, des del catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de Frankfurt Till Stegmann, a autors com Quim Monzó i Baltasar Porcel, o col·laboradors habituals com Sergio Vila-Sanjuán o Julià Guillamon. Amb un tema tant específic, va sorgir la idea de treure al mercat una triple edició, que mantindria així la línia ortodoxa del diari, servia per obrir-se al món i, alhora, per fer una picada d'ullet als propis lectors més conscienciats amb la llengua -llengua que, precisament, és la convidada a la fira d'enguany.
La hipòtesi va anar prenent cos, en vista dels múltiples avantatges que presentava i seguint amb la línia adoptada pel diari de quedar bé amb tothom. A darrera hora, però, la versió catalana no ha vist la llum, relegada així a ser una llengua prescindible fins i tot quan és la protagonista estel·lar del producte que s'anuncia.
Dissabte, a més, La Vanguardia continua amb el seu cúmul de despropòsits dels darrers dies -que arrenca amb el famós editorial del 24 de setembre i prossegueix amb les denúncies per silenciament de Joan Puig i Òmnium Cultural- amb la presentació del suplement EStilo, que gràficament deixa ben clar les lletres "es", recordant al lector, en tot moment, que La Vanguardia Española, tot i que durant la Transició va perdre el cognom, continua duent a la sang l'esperit cañí.
