Barcelona · ACN · Corre la veu que PP i PSOE volen arribar a un pacte d'educació a nivell estatal. s indubtable, veient el que ha passat a Euskadi, quina és la línia que seguiria aquest acord. I, per si feia falta alguna prova, aquest dijous Ernest Maragall ha explicat que el govern espanyol vol tractar amb la Generalitat els "dubtes" que té sobre la constitucionalitat de certs articles de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).


Inexplicablement, però, el conseller d'educació s'ha congratulat que el govern de Zapatero hagi optat per dialogar i hagi renunciat, "provisionalment", a plantejar un recurs d'inconstitucionalitat. s a dir, que resulta que la primera llei fruit del desplegament de l'Estatut, que afecta un tema cabdal com l'educació al Principat, és objecte de controvèrsia amb el govern espanyol, i Maragall està satisfet perquè a Madrid, de moment -subtil xantatge per modificar el que no agradi sense embrutar-se les mans- no presentaran un recurs de constitucionalitat.

Va ser el dimarts passat quan, al Consell executiu al Palau de la Generalitat, va tractar-se la novetat que, des de l'executiu espanyol, hi havia "dubtes i qüestions d'interpretació" sobre la LEC i s'havia demanat tenir una conversa per tractar-los. Aquest diàleg es produirà, i es tractaran aquest dubtes referents al camp competencial curricular i en el camp de la funció pública dels cossos de professors. Les declaracions de Maragall, explicant l'afer, han estat criticades durament per CiU, que les ha titllat de "mala notícia" i ha acusat el govern d'amagar aquesta informació.


"Dubtes" en el currículum escolar i els cossos docents

Durant la seva intervenció, el conseller ha desgranat un seguit de dades sobre l'inici del curs escolar. En el punt referent a la Llei d'educació, Maragall ha ressaltat que aquest és el primer any de vigència de la normativa, en el que es preveu el seu desplegament. En aquest context, ha destacat que en la sessió del Govern "es va procedir a acceptar la demanda formulada des del govern espanyol d'iniciar per la via de l'article 33.2 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional el període de converses instada des del govern espanyol per tractar sobre diversos aspectes d'articulats la LEC".

Maragall ha explicat que "el govern espanyol li va fer arribar aquesta demanda" per reunir-se. Un procediment previ per dialogar i que el Govern la porta a terme perquè no s'hagi d'arribar a la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat. De fet, el conseller ha ressaltat que l'executiu espanyol ha expressat "dubtes i qüestions d'interpretació des del seu punt de vista legítims" que tenen a veure amb la constitucionalitat de la norma. "Això és obvi que no impedeix res ni el ple desplegament de la norma amb tota normalitat", ha dit. "s evident que estem convençuts, equipats i armats per afrontar el diàleg amb les millors condicions, no tenim cap problema per acceptar-ho", ha dit.


De fet, el titular d'Educació s'ha mostrat convençut que la Llei d'educació respecte l'Estatut i la Constitució. "Anem amb les converses amb la seguretat que arribarem al final a la solució definitiva i positiva en les qüestions plantejades en diferents àmbits" del "camp competencial curricular i en el camp de la funció pública i dels cossos en aquesta matèria que preocupen a algunes instàncies i a l'Estat".


CiU acusa el Govern d'"amagar" la notícia i de "feblesa"

Per la seva part, la parlamentària de CiU Irene Rigau ha qualificat aquesta com "una mala notícia" les converses entre el govern espanyol i el català "abans d'iniciar el plantejament d'un conflicte de competències". En aquest context, ha criticat el "secretisme" del Govern. "Li agraeixo que ens ho hagi dit aquí, ara, nosaltres tenim el costum d'analitzar els acords de Govern i vostès van considerar que era molt més important comunicar que continuaven les obres del Segarra.-Garrigues que porta anys i panys fent-se", ha criticat. "Crec sincerament que la població catalana i la comunitat educativa que és tan amplia està més interessada per saber si aquest país podrà aplicar la seva primera llei aprovada a Catalunya".

"Ens pot explicar perquè ens van amagar l'inici de converses i no es va fer públic a la roda de premsa dels acords de Govern?", ha preguntat aixecant el to de veu. "Només podem pensar malament", ha remarcat.

Rigau ha acusat el Govern de tenir "un pes feble" amb el govern espanyol. "Són molts anys de conflictes de competències o de perill de conflictes", ha indicat. Sobre els dos aspectes en què hi pot haver conflicte, ha destacat respecte "la competència curricular" que "la tercera hora que el Govern va acceptar ara sembla que ni la LEC la podrà defensar". Rigau ha avisat que es parla "fa dies d'un pacte PP i PSOE en matèria educativa a nivell d'Estat". La parlamentaria ha destacat que quan es parla d'aquest pacte en el cas d'Euskadi "el primer tema ha estat la llengua a l'escola".