Barcelona · Aquest dissabte l'Auditori de Barcelona va acollir un acte estrictament de partit, CDC, que va intentar fer-se passar per una jornada en què el que pretenia era crear un projecte polític per regenerar el catalanisme. A l'acte, anomenat I Encontre CatDem per la regeneració catalanista', es va jugar amb noms que senzillament havien fet alguna conferència a CatDem,fundació creada a imatge i contingut d'Agustí Colomines, el problemàtic director d'aquesta institució que va substituir la prestigiosa Fundació Trias Fargas, dirigida per un equip coherent i de gran prestigi, amb Vicenç Villatoro, Antoni Vives i Joaquim Colomines al capdavant.

Artur Mas va encarregar a Agustí Colomines que preparés unes reflexions sobre la cultura i la identitat, la immigració, la recerca de l'excel·lència i la política internacional, per tal de bastir el seu projecte per arribar a la presidència de la Generalitat.

El president de CiU, però, no es va adonar que Colominas i el seu entorn crearien més aversió que adhesió, i així, les principals ments ben moblades del catalanisme van anar, una darrere l'altra, declinant les invitacions per participar a aquest debat. Es va haver de recórrer, doncs, a gent rebotada d'altres organitzacions, o a persones que se'ls encarregava una conferència i després es manipulava la seva intervenció, fent creure que s'adherien al projecte del CatDem, com per exemple Ferran Mascarell, Esther Jiménez-Salinas o Muriel Casals, entre d'altres.

El fracàs va ser tan evident, que molts dirigents de CDC i UDC han fet arribar a Artur Mas la necessitat de fer retornar la Fundació CatDem als seus orígens i obrir-se als diferents sectors intel·lectuals del catalanisme, el nacionalisme i l'independentisme que s'hi podrien haver involucrat si les persones impulsores fossin unes altres.

Mas, molt afavorit en les darreres enquestes fetes a mida per José Antich, ha de reflexionar que si ha de governar, ho ha de fer en un aspecte molt més ampli del que avui li dóna el CatDem d'Agustí Colomines.

La Fundació Jordi Pujol seria, per Mas, l'exemple ha seguir, ja que aquesta gaudeix del consens del món intel·lectual i és respectada per la seva seriositat i la seva voluntat de sumar en comptes de restar.