
Barcelona ·
S'ha tornat a aplicar la llei no escrita sobre com ha d'actuar l'Estat davant de qualsevol text sorgit del Parlament que tingui un mínim d'ambició nacional. Un subjecte (digui-li govern espanyol, PP, C's o Defensor del pueblo) denúncia la inconstitucionalitat d'una norma (Estatut, Llei d'acollida, Llei de consum, etc.) i un sistema judicial polititzat (Tribunal Constitucional, Suprem, etc.) l'escapça interpretant la carta magna' de la manera més restrictiva possible.
Aquest manual s'ha cobrat una nova víctima: la Llei de consultes populars aprovada l'anterior legislatura. No es pot dir encara que hagi mort, però de moment ha quedat en suspens després que el govern espanyol presentés un recurs d'inconstitucionalitat que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit. Aquesta llei va ser aprovada amb els vots a favor del PSC, però el germà gran' va al·legar a finals d'any que amb la nova llei es vulneraven les competències exclusives de l'Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums.
La Llei de consultes populars aprovada pel govern català el 31 de març del 2010 permet convocar una consulta sobre "qüestions d'especial transcendència política" si ho sol·licita una cinquena part dels diputats del Parlament, el 10% dels municipis catalans amb un mínim de 500.000 habitants o el 3% de la població de Catalunya. La norma estableix el règim jurídic, el procediment, l'aplicació i la convocatòria de consultes populars per via del referèndum. En tots els casos, però, la llei establia que per dur a terme el referèndum es necessitava l'autorització de la majoria absoluta del ple del Parlament i de l'Estat.
Davant aquest recurs, que veient els precedents, acabarà desfigurant molt possiblement l'actual llei, cobra més importància la proposició de llei de consultes populars sense l'autorització de Madrid que ha presentat Solidaritat Catalana. De nou, els partits s'hauran de mullar per aprovar un text que, tot i que surti airós del tràmit parlamentari, s'haurà d'enfrontar a la implacable justícia (?) espanyola.