Primer van ser les declaracions de Josep Piqué donant per bons els arguments de fons del reportatge Ciudadanos de Segunda, produït per El Mundo TV per a Telemadrid. Els defensors de Piqué van córrer a ressaltar els equilibris que ha de fer l'exministre d'Exteriors espanyol per tenir contenta la caverna espanyola, però que ell, en el fons del fons, no pensava així. Ara, Alberto Fernández Díaz ha repetit, mimèticament, la mateixa consigna de Piqué, acusant TV3 de "discriminació, exclusió i visió esbiaixada". El PP s'ha marcat com a objectiu tombar TV3. Al sud del país, Camps ho fa per la via d'una suposada legalitat, mentre que, al nord, Piqué i companyia pretenen laminar-ne el prestigi. Espantats per l'arribada de Ciutadans, el famós gir al centre que pretenia el qui s'entrevistava diàriament amb Shröder, Blair o Clinton, ara ha quedat en un no-res. La imatge de moderació i formes exquisides queden lluny , amb confessions tant sinceres com les de Fernández Díaz, afirmant, davant dels cabdills populars en un esmorzar a Madrid, que una suposada ‘Catalunya nacionalista' vol imposar el català sobre el castellà mitjançant sancions, alhora que el reportatge de Telemadrid tan sols va causar malestar en una part molt concreta de la ciutadania catalana, "que té la pell molt sensible".

En un moment en què la direcció estatal aposta per aparcar els debats irracionals, com la famosa teoria de la conspiració de l'11M, els populars dels Països Catalans prefereixen anar a la contra del sentit comú i crispar una societat que, el 27 de maig, pot ser que els doni més d'una sorpresa.