Barcelona · Si a un Estatut retallat i ribotat, que ha quedat caduc abans de ser aplicat, l'hi cau al damunt la sentència d'un tribunal els membres del qual són posats a dit pels dos grans partits estatals que es barallen per tot menys per la inviolable unitat de la pàtria, què queda?

Sembla que falta poc per saber-ho, ja que després d'un etern procés de més de tres anys, el TC és a prop d'enllestir la sentència sobre la constitucionalitat de l text.

Així ho ha deixat entendre la presidenta de l'òrgan, María Emilia Casas, en una trobada informal amb periodistes, quan al ser preguntada si s'arribaria a finals d'any sense sentència sobre l'Estatut, ha respost que es coneixeria molt abans. Tot i això, posteriorment s'ha assenyalat des del gabinet de premsa del TC que no hi ha cap data prevista per a la resolució de l'assumpte.

Per les paraules de Casas, doncs, s'està arribant a la fi d'un procés grotesc marcat per les recusacions entre conservadors i progressistes'(?) , paralitzacions del procés i renovacions de membres. La sentència, ja, és el de menys: que un tribunal deslegitimitat com pocs pugui passar per sobre -ho faci o no- d'un text referendat per dos parlaments i un país, és un motiu més per agafar les maletes i marxar a fer el nostre camí. Però, coneixent l'èmfasi que posa l'estat per donar volada a qualsevol petita mostra de voluntat d'avançar nacionalment -ni el millor publicista hauria aconseguit que la consulta d'Arenys tingués l'èxit que va tenir gràcies a la gloriosa actuació estatal amb advocat falangista inclòs- la sentència pot ser espectacular. A Espanya, la major fàbrica d'independentistes, tot és possible.