Foto: Xavier Alsinet · L'establishment català i espanyol té un clar full de ruta alhora d'abordar el tema de les consultes: 1) Criticar-ne la naturalesa i els objectius, 2) Silenciar-les abans que es produeixin, i 3) Criticar-ne posteriorment els resultats, al·ludint a una suposada baixa participació al comparar-les, inexplicablement, amb referèndums vinculants.

El president de la Generalitat, ara que encara falta un mes per a la propera onada, ha escollit l'opció 1 per referir-s'hi i, analitzant les relacions Catalunya-Espanya, s'ha mostrat contrari a "aventures" com les consultes independentistes, ja que hi troba una "actitud irresponsable i una frivolitat". Menystenir d'aquesta manera l'esforç de milers de voluntaris i la participació de centenars de milers de persones, que han creat una immensa iniciativa del no res per la incapacitat de la classe política que ell representa a donar respostes a la ciutadania, sí que és una frivolitat.

Montilla, que ha fet aquestes declaracions a una conferència al Cercle d'economia, ha apostat per "articular una cultura federal" i ha recordat que Catalunya ha invertit "molt de temps i molts esforços" a aconseguir un nou Estatut que s'ha de "complir" i no convertir-se en "paper mullat". Precisament amb aquestes idees, Montilla ha assenyalat moltes de les causes que han provocat l'auge de l'independentisme i el fenomen de les consultes. La "cultura federal" a la que al·ludeix no existeix, deixant de banda comptadíssimes excepcions, a l'estat espanyol; i Catalunya, és cert, ha dedicat molt de temps a elaborar un nou Estatut que va provocar els insults i les desqualificacions de membres dels dos grans partits estatals i diversos mitjans de comunicació. Un Estatut, per cert, que va ser retallat i "cepillado", i que porta més de tres anys a l'espera de saber si té cabuda a la constitució espanyola -de la que no es pot tocar ni una coma, a pesar que l'actual generació no la va votar. Qui ha de dictaminar l'afer, per cert, és un tribunal dividit penosament entre "progressistes" i "conservadors", amb membres recusats, jubilats, i un de difunt, que encara esperen que algú els substitueixi. Sembla, doncs, que "l'aventura" real és seguir com si no passés res.