Barcelona ·
El President del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, ha mostrat en un dinar col·loqui a Barcelona la seva oposició a que Catalunya sigui un país sobirà. "Hauria de ser independent Catalunya? Els donaré la meva resposta més franca: no", ha afirmat Pöttering, que ha explicat que la fragmentació dels estats "debilitaria" greument la UE. El president ha insistit també en la necessitat de "limitar" l'ús de les llengües al Parlament de Brussel·les, i ha instat als polítics catalans a convèncer primer al govern espanyol. Res de nou, doncs, a l'Europa dels Estats.
"Si comencem a dividir els nostres Estats o nacions a Europa, tindrem com a mínim a Alemanya 16 nous Estats membres de la UE", ha raonat Pöttering, referint-se als lands alemanys. Aquesta ha estat la seva justificació per mostrar-se contrari a la independència. Un raonament que mostra la distància i el desconeixement que regna a Europa sobre què és Catalunya i quina és la seva realitat, bastant diferent a la d'un land.
El President del Parlament Europeu ha aconsellat "trobar solucions en l'estructura dels Estats i les nacions que ja existeixen" ja que, "si volem una Europa forta, no hem de dividir els Estats membres". El que no ha explicat és quina alternativa queda quan no es poden "trobar solucions en l'estructura dels Estats". Pöttering ha fet aquestes declaracions en un acte a la Fundació Pere Tarrés presentat per Josep Antoni Duran i Lleida, en què hi han assistit, entre d'altres, Ernest Benach, Jordi Pujol, Manuela de Madre, Bernat Joan, López Tena, Ignasi Guardans i Ramon Tremosa, i l'inefable Aleix Vidal-Quadras.
Pel que fa a la possibilitat que el català es pugui utilitzar al Parlament de Brussel·les, Pöttering s'ha mostrat partidari de posar algun límit a les llengües, ja que "si tots parlen el seu idioma, el de la seva regió o nació o com cadascú descrigui la seva identitat" hi haurien més de 30 idiomes diferents. Tot i així, el president del Parlament ha explicat que caldria "preguntar als seus compatriotes primer què pensen d'aquesta qüestió, i si troben una posició unificada a l'Estat espanyol, aleshores serà més fàcil als qui no som espanyols donar una resposta. Després veurem com evolucionen les coses". Una resposta coherent amb el paper de Pöttering i que deixa ben clar que, per tenir una presència real a Europa, s'hi ha d'anar amb un estat al darrera.
