Barcelona · El cas d'Amadeu Casellas -el pres que porta cent dies en vaga de fam perquè no li van concedir, tal com li havien promès, el tercer grau- ha generat, malgrat el silenci dels grans mitjans de comunicació, forta indignació en la societat catalana. La classe política, en canvi, ha girat l'esquena al fet, i ha rebutjat reunir-se amb familiars i amics del pres per resoldre el cas. Una de les honroses excepcions és el diputat Joan Tardà, que en conèixer el cas de Casellas es va interessar pel cas i el va anar a visitar. Des d'aleshores, Tardà ha clamat diverses vegades per l'alliberament del pres anarquista, incloent-hi aquest article d'opinió a Tribuna.cat.

Aleshores, el diputat d'ERC repassava la situació d'Amadeu Casellas, "un vigatà que fa més de vint-i-tres anys que és a la presó malgrat no haver comès mai cap delicte de sang. I la situació s'ha anat agreujant: ara ha estat traslladat a Quatre Camins i és en règim 1, la qual cosa comporta unes condicions de vida més dures. Desconeixem el perquè, -afegia- però potser té a veure amb un seguit de denúncies signades per ell de corrupció contra l'administració penitenciària". Ara, quan Casellas està encaminant-se cap a una mort inexplicable a causa de la inoperància de l'administració, Tardà ha dit "prou!" a Tura i ha tornat a demanar la solució del seu cas. Ho ha fet en un article a El Punt. En ell, el diputat dóna fe que el pres va acceptar aturar la seva primera vaga de fam "per tal que a la primavera de 2009 obtingués la llibertat". Tardà explica que tots els responsables estaven confiats en que tot "anava més que bé" pel que fa a la situació de Casellas, fins que les coses es van torçar: "dono fe de la ràbia no continguda de comprovar que el mateix dia que la junta d'avaluació havia de signar el document (quina casualitat!) tot se'n va en orris perquè una persona que havia pretès introduir una dosi de droga en una presó testimoniava que l'Amadeu n'era el destinatari".  " S'acusà -continua- el ciutadà Casellas de fer denúncies calumnioses sobre el comportament d'alguns funcionaris i de la gestió de les presons, i de fer-les públiques amb una clara connotació política. I què? En un estat de dret, qui es consideri calumniat per opinions d'altri ha de recórrer als tribunals, però mai no es poden legitimar altres repressions, sobretot institucionals, endurint-li, fins i tot, el règim d'internament".

Tardà acaba amb un "Consellera Tura, prou! Cal que ho corregeixi immediatament, tot alliberant Amadeu Casellas. No només per raons humanitàries i per l'autoestima de les nostres institucions, sinó també perquè el sofriment de Casellas [...] esdevé una llosa per a la nostra dignitat col·lectiva".