Barcelona · ACN · El Partit Popular de Catalunya va donar suport als reglaments d'ús de la llengua als ajuntaments de Tarragona i Girona, que tenen una norma pràcticament calcada a la de Barcelona. Si la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho compleix l'anunci de recórrer contra tots els reglaments que donen ús preferent a la llengua catalana, portarà a la justícia uns acords subscrits pels seus mateixos regidors. Fins ara, però, els populars no tenien una posició general en relació amb l'ús de la llengua als ajuntaments.

A banda de Barcelona, Tarragona i Girona, les normatives aprovades per la major part de les corporacions locals són les mateixes i només es diferencien per matisos. Els articles del reglament d'ús de la llengua de Barcelona tombats pel TSJC són vigents a diversos municipis sense que hagin generat conflicte. La major part de les ordenacions s'han aprovat durant els últims vint anys i entre les primeres corporacions que el van portar al ple s'hi compten Mollet del Vallès (1990) amb Montserrat Tura (PSC) d'alcaldessa; Montcada i Reixac (1990), amb l'alcalde Josep Maria Campos (PCC); Tarragona (1992), amb l'alcalde Joan Miquel Nadal (CiU) i Rubí (1994), amb l'alcalde Miquel Llugany (ICV).

A Tarragona, l'alcalde Joan Miquel Nadal va aconseguir el suport dels populars tot i que el text aprovat el 1992 a la capital de demarcació és idèntic al de Barcelona. A Girona, l'alcalde Joaquim Nadal va consensuar el document i també es va aprovar per unanimitat el 1996. El reglament aprovat per la Paeria el 1997 també és calcat al de Barcelona i, tot i que la unanimitat no va ser possible, el PP va optar per l'abstenció en lloc de mostrar-s'hi en contra. A Cornellà de Llobregat, els regidors del PP també van votar a favor del reglament.

Tot i que el gruix dels textos és el mateix a tot arreu, els reglaments tenen matisos en funció de cada corporació.