Quan Catalunya ja començava a tenir superat el problema de la immigració espanyola, amb penes i treballs, amb un president nascut a Iznájar i la bona voluntat de tothom per conformar una sola comunitat humana, sense fractures ni divisions, el PSC torna novament a fomentar la política de crear reserves sioux amb els nouvinguts, en aquest cas, amb els llatinoamericans. La Feria de Abril, la màxima expressió del clientelisme polític a Catalunya, ara aposta per reconvertir-se en un corralito llatinoamericà perquè el partit de la rosa al puny pugui continuar disposant d'una reserva de vot captiu que es pugui controlar a plaer.

En any d'eleccions, el PSC veu, esporuguit, com la força de la immigració espanyola perd volada, veu com es destapa la mentida dels números estratosfèrics de la FECAC, veu com els andalusos i extremenys s'integren perfectament a la societat catalana... I veu com que, els que es neguen voluntàriament a integrar-se, enguany donaran el seu vot, molt probablement, a Ciutadans.

Davant d'aquest panorama desolador, el PSC té un pla B. Aplicar als llatinoamericans la mateixa medicina que tant bé va funcionar amb els andalusos: creant una Catalunya fictícia, culturalment i lingüística enfrontada a la Catalunya catalana. Tot sigui per un grapat de vots. Tot sigui per Espanya. La nova Feria de Abril, que Jordi Hereu va presentar dijous, ja apunta en aquesta direcció. Per bé que la nostàlgia andalusa encara serà l'eix central de la festa, Hereu ja hi reservarà un notable espai al collectiu llatinoamericà.

Mentre aquesta aposta de futur va fructificant, es llança al populisme més barroer: "pescaíto frito, fino i Jordi Labanda són la Catalunya que a mi m'agrada", declara, en una mostra més que el cosmopolitisme de l'Ajuntament de Barcelona no té límits. Bé. Sí. Els Pirineus.