Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de de febrer del 2007 | 16:39
Entrevista · Política

TV3 mai no ha construït un discurs nacional català

MIQUEL ALMIRALL (Barcelona, 1961), és un dels tres integrants de Contrastant, juntament amb Albert Berrio i Vicent Conca, que l’11 de febrer van anunciar la seva dissolució.
És llicenciat en Llengua Catalana i doctor en Filologia Romànica–Lingüística General. Actualment exerceix com a professor de llengua i literatura catalana a l’IES Joan Fuster de Barcelona. Per què plega Contrastant?
Per la manca de temps. Fer un article de Contrastant no és ni senzill, ni ràpid, perquè has de llegir moltes notícies, contrastar-ho amb notícies d'altres dies, comparar-la amb diferents mitjans... Som professors d'institut, és a dir, tenim una feina que ens obliga a dedicar-hi un cert contingut d'hores i que ens genera un cansament acumulat. Fer classes no és un luxe, com alguns poden pensar. També hi ha la família, a qui has de dedicar temps, i has de llegir nous autors  per renovar el discurs. Tot plegat fa que no tinguis temps per mantenir un web dignament. Per això vam creure que era millor acabar bé i amb un cert prestigi que no fer-ho malament i sense lectors.

Però, fins ara, ho havíeu pogut compaginar tot.
Si has vist el web, hi ha hagut èpoques que les actualitzacions eren mínimes. Ja fa temps que tenim aquest problema. En la societat capitalista actual, el temps vol dir diners. No tenim diners, ni en tindrem, perquè el nostre tipus de web no permet obtenir-ne. Comptar manifestacions és invendible. I els articles d'anàlisi dels mèdia també són invendibles, és a dir, ningú ho compra, no ho pots vendre.

En el comunicat de comiat, afirmeu que només la professionalització us donaria continuïtat. L'administració no us ajuda a fer el salt?
El que és cert és que tampoc no hi hem insistit gaire, no volem viure de subvencions, en el sentit que no garanteixen la viabilitat d'un projecte. El problema és que elaborem dos productes, el recompte de manifestacions i l'anàlisi del discurs, que ningú paga per llegir, no hi ha ningú que pagui perquè comptem. Si aquest material és de franc, bé. Elaborem un material que potser és de qualitat, que cadascú pensi el que vulgui, però que no té comprador.

Creieu que Govern hauria de fer un esforç per estandaritzar el recompte de manifestacions?
Sí, clar. Estaria bé que, nosaltres o algú altre, comptés les manifestacions, fossin del signe que fossin. I amb això no estic dient que haguem de ser Contrastant. Algú que expliqui que aquest milió que els organitzadors sempre diuen, és impossible que sigui real. Aquesta feina de recompte de manifestacions l'ha de fer algú. Ara bé, aquí hi entren les lluites partidistes i les raons d'Estat. Per això, el poder públic no vol saber res d'estandaritzar el recompte de manifestacions.

La policia és la font que habitualment compta els manifestants. Però hi ha vegades que dóna dades més d'acord amb els vostres càlculs, quan són manifestacions que no li interessen, i d'altres cops que dóna xifres desorbitades.
Tu mateix ho has dit. La policia aplica dos mètodes: el matemàtic, calculant quatre persones per metre quadrat i donant una xifra que s'acosta més o menys a la nostra, i el polític, que s'aplica a les manifestacions prosistema: les manifestacions antiETA, les convocades pel poder polític...

<des>la CCRTV ha tingut dues propostes econòmicament assumibles i ni tan sols les han contestat</des>
Des de quin organisme creieu que s'hauria d'institucionalitzar una tasca com la vostra?
No ho sé. Però, com a mínim, el mitjans públics de la CCRTV haurien de fer el recompte. De fet, el més greu de la CCRTV no és que no vulgui comptar, és que ha tingut dues propostes econòmicament assumibles i ni tan sols les han contestat. Com a mínim, ens haurien pogut dir que no. Era el sou de tres professors, el mateix que ja cobrem del departament d'Educació.

El Col·legi de Periodistes us ha ajudat?
No, no hi hem tingut cap relació, ni per part nostra ni per part seva. De fet, sempre hem fet una feina molt independent. No coneixem gairebé cap periodista. Un dels avantatges de Contrastant és que no venim del gremi i això ens ha permès dir el que hem volgut sense cap mena de coacció, ni que sigui psicològica -això no ho diguis perquè aquest que és amic teu s'enfadarà...-. Ens ha permès una llibertat total, perquè no estàvem lligats per coneixences de cap tipus.

Però el fet de desconèixer les dinàmiques del periodista no és una manera d'ignorar els seus problemes diaris?
No som del gremi, però ens hem documentat sobre els periodistes. Hem llegit Gaye Tuchman, Mark Fishman, tesis, llibres i articles claus que expliquen com funciona un periodista, les rutines... No desconeixem com es mouen. Evidentment, mai no hem estat en una redacció, però hem analitzat les rutines, les presses, la dependència de les fonts oficials, la manca de comprovació de les dades que els arriben...

Contrastant va sorgir com a col·lectiu de voluntaris durant les manifestacions antiETA de la tardor del 2000. Des de llavors, va anar adquirint rellevància mediàtica fins que es va fer massa gros com per continuar-lo assumint?
Nosaltres ho expliquem a l'article de comiat: érem feliços amb deu entrades diàries. Tot això ens ha superat les expectatives més glorioses que podríem tenir. En aquest sentit, era impensable tenir aquest seguiment i, evidentment, la repercussió pública que hem tingut encara era més impensable.

En tots aquest temes que tocàveu, d'actualitat molt candent, heu tingut algun tipus de pressió?
Mai ningú no ens ha dit res. Com a màxim, hem rebut algun insult i gent que ens deia que estava molt enfadada amb nosaltres. Per exemple, les manis contra el capital i en defensa de l'Ebre. En aquests dos casos sí que vam rebre algunes crítiques, insults i gent que ens deia "fins avui us he cregut, però avui he vist que ens enganyeu". A la manifestació del 18F també vam rebre alguns correus molt crítics i un virus.
Val a dir que les crítiques que hem rebut han estat mínimes. D'articles d'anàlisi, n'hem rebut poquíssimes, tres com a molt. I la queixa sempre era la mateixa: "he llegit coses vostres que estan molt bé, però aquest article que parla de mi, crec que no és correcte". Sempre ho fas tot molt bé, menys quan afecta algú. Això ens passa també a les manis. Però és que, a les manis, la massa fa creure que ets més massa. La percepció que té un manifestant és molt parcial: veu el que veu, i la vista enganya. I la gent tendeix a exagerar. Tu vas a una mani amb la qual estàs d'acord.

I més enllà de la percepció de l'individu, molts mitjans, administracions i partits encara no entenen que en un metre quadrat no hi poden cabre deu persones?
A Catalunya hi ha un precedent que ha condicionat tota la història, que és el milió del 1977. A Catalunya cal posar el comptador a zero. Perquè ara dir menys d'un milió és dir que no hi ha ningú. Si dius 80.000, són quatre. Sense aquella manifestació, ara no hi hauria milions. A d'altres llocs d'Europa, excepte a Itàlia, els recomptes són més seriosos.

Els periodistes no s'atreveixen a comptar?
No és que el periodista et vulgui enganyar. Potser el primer enganyat és el mateix periodista. Quan deia que hi havia tres milions de persones a la Feria de Abril, no t'enganyava. Segur que creia que allà hi havia tres milions de persones, o bé no tenia cap mitjà per dir que n'hi havia menys, amb la qual cosa, o bé publicava el que li deien, o bé no publicava res, i podia tenir problemes. Hem sabut que hi havia periodistes que cobrien manis antiETA que eren conscients que allà no hi havia la gent que es deia, però, és clar, què dones? O dius el que et diuen, o calles, i si calles, has begut oli.
Els periodistes no són dolents, en el sentit de la teoria de la conspiració, que sempre volen enganyar-nos. Molt sovint, simplement és feina mal feta. Nosaltres diem que els periodistes són homes que corren. Tenen un problema greu de manca de reflexió sobre allò que escriuen. És més important fer la notícia que no pensar-hi. La manca de reflexió implica també manca de temps, i això fa que diguin tonteries, que siguin incoherents amb el que van dir fa un mes...

Entre els vostres objectius inicials també hi constava l'intent de posar de relleu el paper del mèdia en la creació del que anomeneu "nacionalisme banal espanyol". Els mitjans públics catalans també pateixen d'aquest mal, tal com apunten moltes crítiques sorgides últimament?
Hi ha hagut una espanyolització progressiva del discurs nacional a TV3. Ara, el referent sempre és Espanya, en política. Però no creiem que hi hagi hagut una espanyolització rampant a partir del no-res. Els telenotícies de Convergència ja tenien un nacionalisme banal espanyol prou significatiu. És a dir, en Francino no era cap independentista, i amb això no faig cap crítica a en Francino. Que actualment aquesta espanyolització és més visible? Sí, evidentment. Això no vol dir, com defensa Víctor Alexandre, que abans TV3 fos xauxa. TV3 sempre ha tingut un sentit comú espanyol. Mai no ha construït un discurs nacional català. Ara, però, fa el contrari: construeix un discurs nacional espanyol. Cada vegada més, Espanya és la referència. Per exemple, la paraula ‘Espanya'. Abans es feia servir ‘Estat espanyol' i ara es fa servir sistemàticament. TV3 ha fet un pas de construir nacionalisme implícit espanyol a construir-lo explícitament.

Heu trobat algun mitjà, doncs, que construeixi un discurs nacional català?
La Vanguardia i El Periódico... què n'haig de dir! Els mitjans en català són diferents, tot i que a vegades també cauen en aquest nacionalisme banal espanyol, exceptuant potser El Punt, que això ho cuiden més. Joan Fuster deia que el sentit comú és tant potent que, de vegades, tot i que vols sortir-ne, hi caus. Per exemple, fas un discurs no-espanyol, però per la força del discurs espanyol, sense voler, hi caus: notícies sobre morts, sobre accidents... tots els referents són Espanya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat