Fa unes setmanes ja vam comentar a Tribuna la publicació del llibre de Víctor Alexandre que porta per títol “TV3 a traïció”, on l’escriptor aprofundeix en la renúncia del paper de reconstrucció nacional i foment de la llengua i identitat catalanes que se li suposa a la televisió autonòmica. Ara, en un article penjat al seu bloc, l’escriptor constata ja “els límits realment alarmants” a què s’ha arribat. Concretament, Alexandre es queixa que els informatius de TV3 (o el 3/24) siguin “com la versió catalana d’El Periódico: a més de dir el mateix que l’espanyola, el contingut, la narració i el missatge també estan al servei dels interessos del Partit Socialista”. En aquest sentit, es remet a les paraules del diputat Joan Ferran, que l’any 2001 manifestava la seva preocupació al Parlament perquè el terme “Espanya” se sentia poc a TV3. Segons Alexandre, Ferran ja pot dormir ara tranquil. Tema “solucionat”. Com un dels possibles exemples de renúncia l’escriptor parla del primer Telenotícies de l’any, que “va deixar clar que l’operació espanyolitzadora continuarà impertèrrita el 2007”. Aquell dia, les comarques eren substituïdes per províncies, la selecció espanyola era la gran protagonista i, a sobre, s’anunciava alegrement que amb l’oficialitat del búlgar i del romanès, la Unió Europea demostrava el seu “respecte per la diversitat lingüística”.

Precisament sobre esport, nacionalisme i informatius parla també una nota del col.lectiu Contrastant. El 28 de desembre de 2006, tant el Telenotícies Migdia de TV3 com els butlletins d’esport del 3/24, el programa Força Esports de Catalunya Ràdio i el programa Primer toc de RAC1 van informar sobre alguns partits de bàsquet de la NBA. Quins? Doncs els dels equips en què juguen esportistes espanyols, de manera que el criteri informatiu no és l’esportiu, sinó la nacionalitat d’aquests quatre jugadors, entre ells Pau Gasol, clar, que mesos enrere s’embolicava cofoi amb una rojigualda. Per Constrastant, aquest fet no deixa de ser una “nova mostra de nacionalisme banal espanyol”, amb l’agreujant que aquesta vegada el practiquen mitjans catalans. A més, sembla que, almenys en el cas de les dues ràdios, això sigui perfectament compatible amb reivindicacions com al de seleccions esportives catalanes. El problema, diuen, és que “de partits de seleccions nacionals n’hi ha un cop l’any, mentre que de partits de l’NBA [o ÑBA?] n’hi ha cada setmana".

Tot plegat suposa un repte gens menyspreable per a Esquerra Republicana, a qui Alexandre pregunta si “té algun projecte amb relació a la televisió nacional de Catalunya o si pensa continuar donant per bona l’operació espanyolitzadora que els gestors socialistes estan portant a terme des de fa tres anys”. I, de pas, alerta l’espectador, ja que “cada cop que mira TV3 la llengua catalana no és res més que la vaselina que facilita la penetració del missatge que ens ha de fer a tots més plurals, més multiculturals, més ciutadans del món i, per tant, més espanyols”.