No passa una setmana que la premsa amiga dels aparells de l’estat no s’inventi alguna o altra polèmica sobre la policia de Catalunya. Després de la proposició del PP i de Ciutadans al Parlament de Catalunya per frenar el desplegament, derrotada per la majoria de les forces polítiques catalanes, ara toca l’erosió, mitjançant la utilització, a vegades subtil d’altres descarada, d’informacions desestabilitzadores.
Per portar a terme aquesta campanya s’utilitzen i s’intoxiquen alguns periodistes, entre els quals un veterà del periodisme català, que ha elaborat un informe sobre la nostra policia, indigne d’un professional de la seva categoria.

Després, qualsevol petit afer en què puguin participar els mossos d’esquadra és magnificat sempre en negatiu. I ara, amb equivocacions d’estratègia per part del Departament d’Interior, es fa el joc a alguns ressentits comandaments dels cossos i forces de seguretat de l’estat i de les policies locals, que frustrades les seves carreres per una nova generació de policies formats algun d’ells en diferents països i en el dia a dia de la policia autonòmica, suposadament els ha privat la seva ascensió i tutelatge d’un model policial en el que ells mai no van creure. I ara, per acabar aquesta ofensiva, se’ns explica que de les 551 places dels cossos i forces de seguretat de l’estat per entrar als mossos sols se n’han cobert 103. El que no s’explica, però, és la retirada irresponsable a la “província” de Tarragona dels cossos estatals i el perquè s’han hagut d’enviar 330 efectius de la policia de Catalunya al tarragonès, quan no s’havien de cobrir aquestes places fins al 2008.

Pel que fa a l’entrada dels cossos estatals als mossos, cal dir que mai no hi ha hagut una actitud negativa vers aquestes incorporacions. Tot i reconèixer que un cos policial nou, amb una altra filosofia, és difícil integrar-hi professionals formats amb unes altres maneres de fer, ètiques i professionals. I, a més, és més lògic que aquests professionals parlin la llengua del país que han de servir. També és absolutament irracional i poc seriós que havent-hi funcions supracomunitàries que han de complir a Catalunya la “policia nacional” i la guàrdia civil, no es reservi als professionals que vulguin anar als mossos d’esquadra perquè continuïn sent “policies nacionals” i guàrdies civils catalans operant a Catalunya, coneixent la seva idiosincràsia, la seva llengua, la seva cultura. O és que es renuncia o es vol la descatalanització de la policia i la guàrdia civil? Prou, doncs, demagògia sobre la policia de la Generalitat, la “policia nacional” i la guàrdia civil. Si bé és cert que no és negatiu que algunes desenes de professionals de la policia de l’estat aportin al final de les seves carreres la seva experiència professionals al mossos, i aquesta seria una aportació positiva, no és seriós ni responsable desnaturalitzar la policia de Catalunya amb persones d’altres cossos. L’important no és que guàrdies civils i “policies nacionals” entrin als mossos d’esquadra, sinó que es faci tot el possible perquè els membres catalans de naixement o d’adopció d’aquests cossos puguin treballar a Catalunya amb les seves funcions. Acostant el servei policial als ciutadans i al país.