Barcelona · El relator especial de l'Organització de les Nacions Unides sobre drets humans i terrorisme, Martin Sheinin, ha presentat un informe dirigit al govern espanyol en què advoca perquè "no s'apliquin restriccions a la llibertat d'expressió" a certs partits polítics, i aposta per l'abolició del règim d'incomunicació de la Llei antiterrorista, que permet que un detingut passi fins a cinc dies aïllat. Es tracta, doncs, d'una de les moltes veus -poc sospitoses de connivència amb l'independentisme basc o català- que clamen contra una legislació predemocràtica que permet la vulneració constant dels drets de milers de persones.


Al seu informe, Sheinin aposta per evitar restriccions a la llibertat d'expressió "a partits polítics que, encara que comparteixin l'orientació política d'una organització terrorista, no recolzen l'ús de mitjans violents". Una al·lusió directa a la il·legalització de partits de l'esquerra abertzale feta a partir d'eufemismes com "llistes contaminades". s per això que el relator proposa definir els delictes d'autèntic caràcter terrorista, diferenciant entre la intenció d'atemorir a una població per mitjans violents i els objectius perseguits, que poden no revestir caràcter criminal per sí mateixos. 

Però les critiques a la política antiterrorista no s'acaben aquí. Dit amb bones paraules, l'informe admet que la Llei antiterrorista permet les condicions necessàries perquè es puguin produir tortures als detinguts per terrorisme: "el respecte sistemàtic de la prohibició de la tortura i l'abolició del règim d'incomunicació podrien enfortir la credibilitat de l'actuació antiterrorista de les forces de seguretat". En darrer lloc, Sheinin també ha demanat a l'Estat que traslladi la competència de delictes de terrorisme als tribunals ordinaris, en comptes de centrar-la a l'Audiència Nacional.

L'informe ha estat respost per Javier Garrigues, ambaixador d'Espanya davant el Consell de Drets Humans de l'ONU, amb unes eloqüents paraules: "Hem de refusar aquelles valoracions i recomanacions del Relator que pretenguin qüestionar el marc legal i institucional sobre els que s'assenta l'actuació d'un estat democràtic en la lluita contra el terrorisme".

Garrigues, doncs, ha evitat referir-se a les qüestions candents de l'informe i anar-se'n per la tangent. I és que la realitat és que a l'estat espanyol encara es pot torturar i es pot permetre que milers de ciutadans no puguin votar la seva opció política. Tot molt democràtic, tot emparat per la llei.