Barcelona · Un 83% dels catalans creu que Catalunya hauria de poder decidir lliurement el seu futur; el 50'3% votaria a favor de la independència i el 17'8% optaria pel no. Aquestes són les principals conclusions d'una macroenquesta de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) realitzada per l'Institut DYM a 2.614 persones. El sondeig al que ha tingut accés l'Avui va realitzar-se immediatament després del 13 de setembre -dia de la consulta d'Arenys- i representa un nou impuls pel món sobiranista que viu en plena efervescència.

Mentre la classe política és incapaç d'arribar a acords de mínims per reaccionar davant l'enèsima retallada d'un Estatut més que mutilat que ja no convenç a gran part dels catalans, la societat civil demostra de nou que va unes passes més endavant que els rovellats discursos d'uns partits que hauran de moure fitxa de cara els propers comicis si no volen quedar sepultats pels esdeveniments. I és que, més enllà de l'exactitud de les xifres, el sondeig evidencia que l'independentisme s'ha convertit en un moviment transversal que ocupa bona part de la centralitat política. La gran notícia, a més, és que deixant de banda la intenció del seu vot, una gran majoria accepta que els catalans tenen dret a decidir lliurement el seu futur.


Les dades

El sondeig, que ha tingut el suport del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, depenent de vicepresidència, marca que en un referèndum més de la meitat (50'3%) votaria sí a la independència, que un 17'8% optaria pel no, i que un 24'6% es quedaria a casa. Les comarques gironines són les que aportarien més vots afirmatius (64'5%) mentre que la vegueria de Barcelona és la que obtindria un menor percentatge (46'3%) de sís'.

Però no tot són bones notícies: l'estudi reflexa la inseguretat de part de la societat catalana que, tot i voler la independència, creu que aquesta no serà mai possible. Segons l'enquesta, doncs, un 58'1% creu que Catalunya mai arribarà a ser independent, mentre que un 31'1% sí.


Les tendències

Moltes vegades els sondejos mostren resultats que no concorden en la realitat, però sí que són vàlids (si els criteris i la mostra seleccionada és prou àmplia, com sembla que és el cas) per evidenciar tendències. Queda clar, doncs, que l'emancipació nacional ha deixat de ser un somni impossible de quatre gats i ha irromput al debat polític com una opció factible i amb gran suport social. A més, atenent els resultats de l'estudi, els motius pel sí transcendeixen els merament sentimentals i culturals -que limitarien les possibilitats d'èxit del sí en una consulta tenint en compte la realitat catalana actual- i passen a ser majoritàries les raons econòmiques i democràtiques. Contràriament, és l'opció del no la que esgrimeix en major mesura arguments sentimentals i inclús la por a un conflicte. En aquest sentit, la victòria del sí no és només quantitativa sinó també argumental (tot i que els sentiments a un i altre cantó siguin totalment legítims i respectables). A pesar d'això, a part dels catalans encara els pesa la llosa històrica alhora de creure inviable la independència. A més, quasi un 25% d'enquestats afirmen que s'abstindrien, un percentatge elevat tenint en compte la importància d'una consulta d'aquest tipus.

L'enquesta, a més, només se centra al Principat. Preguntar a la resta dels Països Catalans pot donar resultats menys optimistes, però igualment necessaris.

Finalment, es denota l'existència d'una nombrosa bossa de ciutadans que no veuen representats els seus anhels en l'actual classe política. Queda el dubte de saber si els partits seran capaços de mobilitzar aquesta massa que s'absté no per desídia sinó per la seva insatisfacció política als comicis de l'any que ve.